Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
Sant Vicenç d’Aladernet (Balsareny)
Art romànic
Situació Torrella a la base de la qual fou bastit el temple romànic Al seu costat i a la part inferior hom pot veure encara l’arc d’obertura de l’absis del temple preromànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església, pertanyent al municipi de Balsareny, són situades en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga i sota la torre de Castellnou, a la banda ponentina del terme Long 1°50’40” — Lat 41°51’15” L’accés a Aladernet es fa per mitjà de la carretera de Manresa a Berga, des d’on cal agafar la que mena a Súria Poc abans del…
Santa Coloma de Siurana d’Empordà
Art romànic
Situació És l’església parroquial del poble de Siurana, emplaçat versl’extrem de ponent de la plana alluvial empordanesa El poble és format per un conjunt de cases que no acaben de definir-se en l’aspecte urbà i té nombroses masies disperses L’església parroquial se situa al punt més enlairat del petit serrat 33 m d’altitud, on es troba la població, i al voltant resten els vestigis, molt desdibuixats, del castell medieval Mapa 258M781 Situació 31TDG995732 Per anar-hi hom pot agafar la carretera que porta fins a Siurana des de la carretera comarcal de la Bisbal a Figueres i Portbou El trencall…
Santa Llúcia de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…
Sant Martí de Mura
Art romànic
Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…
l’Alt Camp

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les tres en què es divideix el Camp de Tarragona
.
Cap de comarca, Valls En l’ordre físic encaixa amb l’angle que formen la serra de Miramar i l’anomenat bloc del Gaià, constituïdes ambdues en la Serralada Prelitoral Catalana En l’ordre humà coincideix amb l’àrea estricta del mercat de Valls Conté una part planera formada per sediments quaternaris, els quals comprenen la major part dels termes d’Alcover, el Milà, la Masó, el Rourell, Valls, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim i Rodonyà El basament miocènic, que suporta el Quaternari, apareix a gregal i a migdia, on es prolonga pel Tarragonès La part comarcal muntanyenca constitueix la perifèria…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…
Sant Jaume de Queralt, antigament Sant Cristòfol (Bellprat)
Art romànic
Situació Antiga parròquia, ara abandonada i amb l’edifici molt modificat, on encara són visibles paraments amb arcuacions llombardes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al peu de la mola rocosa dominada pel castell, sobre el planell on acaba la pista que s’enfila fins a arribar sota l’espadat, on són encimbellades les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715970 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Queralt Des de molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme del castell, posteriorment aquestes passaren a l’…
Els banys públics
Art gòtic
L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina