Resultats de la cerca
Es mostren 657 resultats
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier, etc Els…
hoquei sobre herba

Hoquei sobre herba, equema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en camp d’herba.
És practicat entre dos equips d’onze jugadors La bola és de cuir, blanca i d’una circumferència compresa entre 224 i 235 mm El terreny de joc és rectangular 91,40 m de llarg i entre 50 i 55 m d’ample Per a poder fer un gol, la bola ha d’ésser impulsada per un jugador dins el cercle que delimita l’àrea de porteria qualsevol tir que entri a la porteria de fora d’aquesta àrea no és vàlida Els partits tenen una durada de 70 minuts, dividits en dos temps de 35 És la més antiga de les tres modalitats de l’hoquei i sembla originària de Pèrsia Establerta a Anglaterra al segle XIX, passà…
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima…
Museu Comarcal de la Garrotxa
Museu
Museu fundat a Olot el 1981.
És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopalladià 1854 de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot Aquests edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del segle XVIII i mitjans del segle XX La destacada collecció d’art dels segles XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga i els seus…
Escuderia Montjuïc

Cotxe de l’Escuderia Montjuïc
Circuit de Catalunya
Automobilisme
Entitat automobilística de Barcelona.
Creada l’any 1968, fou impulsada per empresaris catalans que importaren cotxes de competició d’alt nivell per competir en l’àmbit català, estatal i, poc després, internacional La seva primera cursa fou les 6 Hores de Montjuïc, el 1968, guanyada per Francesc Gòdia i Brian Muir al volant d’un Ford GT40 Un any més tard, Francesc Gòdia i Joan Fernàndez guanyaren les 12 Hores de Barcelona, també a Montjuïc, amb un Porsche 908 La firma Tergal finançà les seves activitats a partir del 1970, la qual cosa permeté obrir les curses a l’estranger Amb l’escuderia britànica Red Rose Racing, participà en el…
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…
Arquitectes per l’Arquitectura
Arquitectura
Associació cultural de caràcter professional sense ànim de lucre.
El seu objectiu principal és la preservació, la difusió i la promoció dels valors culturals i socials de l’arquitectura, tant històrica com contemporània, i la defensa de la professió i el paper de l’arquitecte en els diferents vessants Les activitats principals que l’Associació es proposa pel compliment dels seus objectius són el debat, la generació d’estats d’opinió i la celebració d’activitats com exposicions, congressos i conferències La creació de l’Associació s’inscriví en el context de crisi econòmica generalitzada i en les fortes tensions que se’n derivaren en els camps professionals…
Acció Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Societat bibliogràfica creada el 1920 per iniciativa del marquès de Malferit i d’un bon nombre d’estudiosos i bibliòfils, amb l’objectiu de publicar obres destacades de la història i de la cultura valencianes.
Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…
Jegor Timurovič Gajdar
Política
Polític i economista rus.
Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina