Resultats de la cerca

Apareix generalment els mesos d’hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica, i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució En la forma virulosa es formen nòduls al cap, a la cresta i a les barbelleres

Aquest augment de L és fet mitjançant les bobines de càrrega discontínua pupinització o, si això no és possible com als cables submarins, hom disposa una càrrega contínua consistent en un enrotllament en hèlice al llarg del cable krarupització És molt important d’arribar a la igualtat esmentada, perquè aleshores la velocitat de propagació i l’atenuació en un canal telefònic són independents de la freqüència, i la intelligibilitat és màxima

El president de Rússia, Borís Ieltsin, i el de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, signen a Moscou un pacte de confederació entre els dos estats per a compartir la política econòmica i de defensa És el quart tractat d’unió entre Rússia i Bielorússia dels darrers quatre anys, i s’ha tancat el mateix dia que l’any 1991, els presidents de Bielorússia i Ucraïna van signar l’acord de creació de la Comunitat d’Estats Independents

De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

Organitzat per un grup d’artistes independents —Francesc Boadella, Fornells-Pla, López-Obrero, Jordi i JMde Sucre— sota la iniciativa de Víctor Md’Imbert Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer

El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947

Format a Llotja Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor Sensible aquarellista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarella de Barcelona President 1955 de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, n'esdevingué director el 1964 És representat a museus de Barcelona i Figueres

Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita