Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Josep Reynés i Gurguí
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu…
Josep Roca-Sastre i Muncunill

Josep Roca-Sastre i Muncunill
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal…
Lluís Maria Güell i Cortina
Paisatge, de Lluís Maria Güell (col·lecció J. Serra)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…
Roser Amadó i Cercós

Roser Amadó i Cercós
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecta.
Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de…
Rosario
Ciutat
Ciutat de la província de Santa Fe, Argentina, a la regió litoral.
Situada a la dreta del riu Paraná, és un port fluvial important Important centre comercial Indústries derivades de l’agricultura Refineria de petroli Gran nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Rosario, fundada el 1968 Fundada el 1725 per Francisco Godoy al costat d’un antic poblat d’indis, com a hisenda ramadera, cresqué al voltant d’una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que esdevingué un centre de pelegrinatge Es decantà pels independentistes 1812-13 i el 1846 fou una base en la guerra pel control del riu Paraná Ciutat des del 1852…
Asam
Família de pintors i decoradors alemanys, notables representants del barroc bavarès del s XVIII.
Els membres més importants foren els germans Cosmas Damian Asam Benediktbeuern 1689 — Weltenburg 1739, pintor, i Egid Quirin Asam Tegernsee 1692 — Mannheim 1750, escultor i estucador, que gairebé sempre treballaren plegats Viatjaren a Roma 1712-13, on estudiaren les obres d’Andrea Pozzo, Pietro de Cortona i Bernini, i de tornada feren triomfar el gust italià en el barroc bavarès Entre llurs obres destaquen l’altar major de Rohr, la restauració dels interiors de la catedral de Freising, la decoració de l’abadia d’Einsiedeln Suïssa, que recorda l’obra de Cosmas Damian a l’abadia de…
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i…
aigües internacionals
Transports
Denominació antiga d’alta mar o espais marítims que no formen part de la mar territorial o de les aigües interiors.
edifici intel·ligent
Construcció i obres públiques
Edifici capaç de regular automàticament paràmetres mediambientals interiors o exteriors, com la temperatura, la humitat o la llum, entre d’altres.
L’edifici intelligent aconsegueix realitzar aquesta funció gràcies a les seves installacions i al seu equipament informàtic i electrònic, el qual li ha de permetre detectar possibles canvis en els paràmetres mediambientals, prendre automàticament decisions al voltant de l’estat del medi ambient i modificar-ne alguns aspectes
espai de Schengen
Aeronàutica
Espai de lliure circulació de persones, béns i serveis, sense fronteres interiors, integrat pels països europeus signants del Tractat de Schengen.
El 2025 l’espai de Schengen comprenia vint-i-set estats, vint-i-tres dels quals membres de la UE més quatre que no n’eren membres Islàndia i Noruega des del 2001, Suïssa des del 2008 i Liechtenstein des del 2011 La Gran Bretanya fins el febrer del 2020 membre de la UE i Irlanda han optat per mantenir-se fora de l’espai de Schengen, mentre que Bulgària, Xipre i Romania, també membres de la UE, hi tenen pendent l’ingrés Els requisits que ha de complir un estat per a formar-ne part són, a grans trets, disposar de la infraestructura necessària per a l’intercanvi d’informació sobre trànsit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina