Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Centre Arqueològic i Museístic de Pedret
Museologia
Conjunt de dependències i serveis tècnics dedicats al patrimoni cultural inaugurat el 1994 a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret (Girona).
Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus SAM creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus del 1990, amb funcions de dipòsit central de material arqueològic i de suport tècnic als museus de la demarcació
autòpsia
Dret processal penal
Reconeixement d’un cadàver, fet normalment pel metge forense per conèixer i provar la causa i les circumstàncies de la mort, i per identificar la víctima.
La legislació espanyola exigeix que s’efectuï l’autòpsia en les investigacions judicials sobre una mort violenta, o no natural, en la qual hom sospita la comissió d’un delicte El jutge d’instrucció ha d’assistir a l’operació anatòmica, o bé delegar-hi un funcionari judicial, i el secretari ha de donar fe de la diligència
Giovanni Alfonso Borelli
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià, condeixeble de Torricelli, professor de matemàtiques a Messina i a Pisa.
Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals
William David Coolidge
Física
Físic i químic nord-americà.
Fou director d’investigacions de la General Electric 1940-45 El 1908 trobà un mètode per a donar ductilitat i duresa al tungstè El 1913 inventà el tub de Coolidge per a la producció de raigs X, a base d’un ànode de tungstè on incideixen els electrons procedents d’un càtode calent, accelerats per un camp electroestàtic
Petru Maior
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador i filòleg romanès.
Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres
Igor Kurčatov
Física
Físic nuclear soviètic.
Dirigí les investigacions que portaren a la fabricació de la primera bomba atòmica de l’URSS i posteriorment a la primera bomba termonuclear del món Director de l’Institut d’Energia Atòmica i acadèmic de ciències de l’URSS, dedicà els últims anys de la seva vida a estudiar les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear
Alexius Meinong
Psicologia
Psicòleg austríac.
Deixeble, com Husserl, de Franz Brentano, orientà el seu pensament en una direcció parallela a la fenomenologia, en particular en la teoria de l’objecte conegut fora de tota existència És autor d' Über die Annahmen ‘Sobre les assumpcions’, 1902 i Untersuchungen zur Gegenstandtheorie und Psychologie ‘Investigacions sobre la teoria de l’objecte i la psicologia’, 1904
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
Ilja Mikhajlovič Frank
Física
Físic rus.
Es graduà a la Universitat de Moscou 1930, on fou professor des del 1944 Membre de l’acadèmia de ciències de l’URSS 1934, rebé els premis Stalin i Lenin, i el 1958 rebé el premi Nobel de física, amb PAČerenkov i IETamm, per les seves investigacions que portaren a descobrir l' efecte Čerenkov radiació de Cerenkov
Nella Anfuso
Música
Soprano siciliana.
A banda dels seus estudis musicals, es doctorà en lletres Després perfeccionà la seva tècnica vocal a Roma Debutà a Florència el 1971 amb un recital dedicat a G Caccini, de qui s’ha convertit en especialista, tant des del punt de vista interpretatiu com musicològic El 1985 fundà una companyia lírica a Florència per tal de posar en pràctica les seves investigacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina