Resultats de la cerca

Membre del partit conservador, ocupà diversos ministeris 1959-65 Cap del partit 1965 i cap del govern 1970, intentà una fèrria política socioeconòmica per restaurar les finances britàniques, però l’hostilitat dels sindicats li féu perdre les eleccions 1974 i el lideratge del partit 1975, que passà a mans de MThatcher Crític envers la gestió d’aquesta, del 1977 al 1979 fou membre de la Independent Commission on International Development Issues

Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

Vinculat, a través del seu pare, periodista i polític, al món de les lletres, de jove fou tipògraf El seu primer llibre, encara avantguardista, fou Cerebro y corazón 1922 Atenyé la fama amb Sóngoro cosongo 1931, on posà per primera vegada en llengua culta la tradició poètica africana de Cuba Posteriorment fou important la seva militància política, que sovint li valgué l’exili El 1956 li fou atorgat el premi Lenin de la pau A partir de la revolució cubana tornà al seu país, on tingué càrrecs culturals importants la presidència de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba, entre altres Escriví…

Estudià a Dresden i a Berlín i es dedicà al dibuix humorístic per als diaris Després d’una estada a París, participà en el dadaisme i en el futurisme Creà una obra d’un expressionisme cruel sobre escenes de la vida contemporània La vida d’un socialista 1920, Ecce homo 1923 i Mirall d’un burgès 1925 Fugint dels nazis emigrà als EUA 1933 i s’hi naturalitzà 1938 Al final de la seva vida defensà un realisme a ultrança

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Considerat com un dels lírics més importants del seu país, publicà Tergiversaciones 1925, Libro de signos 1930, Prosas de Gaspar 1937, Antología poética 1942, Fárrago 1954, etc, les quals palesen influències simbolistes, modernistes, avantguardistes i de poesia popular

La seva obra literària afronta el burocratisme i critica el sistema del període estalinista Són obres seves les novelles Ne khlebom edinym ‘No solament de pa’, 1956 i N ovogodnaja skazka ‘Conte d’any nou’, 1960 i les narracions Povesti i raskazij ‘Paraules des de la foscor’, 1959

Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900

Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94