Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
el Catllar
Santuari
Antic santuari ubicat al municipi de Ripoll (Ripollès).
Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya És situat al terme de Ripoll fins el 1970, de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar , prolongació oriental de la serra de Matamala 1 112 m alt, al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser
Hans von Marées
Pintura
Pintor alemany.
Influït per l’escola de paisatgistes de Munic i per ABöcklin La seva pintura, després de la primera estada a Itàlia 1864, esdevingué més estilitzada hi representà una abstracció de la natura perfectament estudiada, amb figures monumentals, i la limità a les coses més essencials, amb una tècnica que s’apropa molt a la del fresc, per tota la qual cosa anunciava la pintura de la fi del s XIX Obres El bany de Diana 1863 Neue Staatsgalerie, Munic, els frescs de la biblioteca de l’institut zoològic de Nàpols 1873-74, conjunt fet en collaboració amb l’escultor Avon Hildebrand, Les Hespèrides 1884…
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga enfront d’Atenes…
capacitat d’obrar
Dret
Aptitud de les persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finaliat d’adquirir drets i assumir deures.
La llei priva o limita de capacitat d’obrar a certes persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finalitat d’adquirir drets i assumir deures als menors d’edat, segons siguin o no emancipats, incapacitats per defecte físic, malaltia mental, prodigalitat, etc De totes maneres els principis constitucionals d’igualtat de les persones i lliure desenvolupament de la personalitat obliguen el jutge en cada cas personalitzat a tenir en compte les condicions de maduresa del menor i de la incapacitat el límit de restricció és el de la seguretat del tràfic que…
teorema de Thomas
Sociologia
Teorema formulat per William Isaac Thomas segons el qual allò que és definit com a real, és real en les seves conseqüències.
El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema,…
Benimaclet
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el districte d’Algirós, al sud amb el Pla del Real, a l’oest amb la Saïdia i Rascanya Consta de dos barris, un amb el mateix nom del districte benimaclet i l’altre amb el nom Camí de Vera Benimaclet era, com tants altres barris i districtes de València, una població independent que fou annexionada a la capital la segona meitat del segle XIX Mantingué l’estatus de pedania fins l’any 1970, quan quedà totalment absorbida per València En època medieval fou una alqueria musulmana que figura amb el mateix nom en el Llibre…
Benicalap
Districte
Districte de la ciutat de València, situat al nord-oest del municipi.
Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat
el Viver
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès a la vall mitjana de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que davallen del coll de l’Espinàs (1000 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià.
El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola 11% del terme es limita a 133 ha, amb predomini de la vinya 106 ha, 19 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 17 ha de pastures i farratge, 2 d’hortalisses i 1 de pomeres El cens ramader és de 315 caps de bestiar oví i 21 de cabrum El poble 112 h agl 1982 426 m alt és situat en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
riu de la Canaleta

Vista parcial del santuari-balneari de Fontcalda, des de l’interior del congost que forma el riu de la Canaleta, prop de Gandesa
© Fototeca.cat
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Ebre; neix a la serra de l’Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta);.
el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes
Río Negro
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Viedma 24 346 h 1980 Limita al N amb la província de La Pampa, a l’E amb la de Buenos Aires, al S amb la de Chubut, a l’W amb Xile i al NW amb la província de Neuquén Forma part de la zona septentrional de la Patagònia, amb totes les seves característiques geològiques i climàtiques Els rius principals són el Negro i el Colorado els de la zona sud són endorreics La costa és alta i rocallosa l’únic port natural és el de San Antonio al golf de San Matías L’escassa població es dedica principalment a la ramaderia i conrea la vinya, oliveres i arbres fruiters
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina