Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Curtis Mayfield
Música
Músic nord-americà.
Fou una de les peces clau del soul La seva famosa veu de falset, l’habilitat amb la guitarra, la creativitat en lletres i melodies i el seu orgull afroamericà definiren la seva figura i marcaren la seva producció Al final dels anys cinquanta, amb el grup The Impressions, i al llarg dels seixanta i setanta, en solitari, fou responsable d’èxits com Gypsy Woman , For Your Precious Love , People Get Ready , Move On Up i, sobretot, Superfly Fou en la seva faceta de productor que creà el so anomenat Chicago soul , caracteritzat pels falsets, una secció de vent contundent i la…
Robert Johnson
Música
Cantant i guitarrista de blues nord-americà.
Considerat la veu i guitarra més important de la història del blues , tingué una vida curta, i no deixà gaire material enregistrat, però han estat milers els músics que han rebut la seva influència o han fet versions de temes seus, com Love in Vain , Crossroads o Sweet Home Chicago , clàssics del blues en general i del blues del delta en particular Johnson també fou una referència cabdal per a la música rock , i tingué deixebles tan illustres com Eric Clapton, Jimi Hendrix o Led Zeppelin La seva vida estigué envoltada de llegenda per la rapidesa amb què aprengué a tocar la…
REM
Música
Grup nord-americà de rock alternatiu.
Al principi dels anys vuitanta, el punk es reconvertí en post-punk i, després, en rock alternatiu Un dels grups que millor han representat aquesta darrera tendència, que es mou en cercles menys comercials i on les guitarres són les protagonistes, ha estat REM És format per Bill Berry bateria, Peter Buck guitarra, Mike Mills baix, i Michael Stipe veu i líder del grup Començaren a tocar junts el 1980 a Athens, Geòrgia Les seves cançons expressaven, com el punk , la desesperança d’una generació de joves, però amb guitarres pop -frases de les guitarres elèctriques, caracteritzades per melodies…
George Percy Aldridge Grainger
Música
Compositor i pianista nord-americà d’origen australià.
Vida Format com a pianista amb L Pabst, posteriorment estudià a Frankfurt amb IOA Knorr composició i J Kwast piano L’any 1901 s’installà a Londres, on començà a guanyar-se la vida com a pianista, i inicià les gires de concerts per diversos països d’Europa i Àfrica, a més de viatjar a Nova Zelanda i a Austràlia Interessat en la compilació de cançons populars, el 1905 entrà a formar part de l’English Folk Song Society i es dedicà a aplegar cançons populars, tot enregistrant-les amb un fonògraf Ben aviat usà material provinent del folklore de les illes Britàniques per a les seves composicions,…
Samuel L. Jackson
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Es donà a conèixer en films com Together for Days 1973, de MSchultz, Ragtime 1981, de MForman, Sea of Love 1989, d’HBecker, Goodfellas 1990, de MScorsese, o Patriot Games 1992, de PNoyce Però la popularitat li arribà amb papers de caràcter dur Jurassic Park 1993, d’SSpielberg, Pulp Fiction 1994, de QTarantino, Kiss of Death 1995, de BSchroeder, o A Time for Kill 1996, de JSchumaker Posteriorment interpretà, entre altres pellícules, Jackie Brown 1997, de QTarantino amb la qual guanyà el premi al millor actor al festival de Berlín 1998, The Negotiator 1998, de FGGray, Le Violon…
Sting
Música
Nom pel qual és conegut el cantant anglès de rock Gordon M. Sumner.
Després d’exercir uns quants anys de mestre, es decantà cap a la música Fou guitarra baixa i autor de lletres amb el grup de rock The Police El 1985 enregistrà el seu primer disc en solitari, The Dream of the Blue Turtles , al qual seguiren Nothing Like the Sun 1987, The Soul Cages 1991, Ten summoner's tales 1993, Mercury falling 1996, Brand New Day 1999, guardonat amb un premi Grammy, Sacred Love 2003 i Songs from the Labyrinth 2006 Ha realitzat nombrosos concerts per la Gran Bretanya, els EUA i Europa És un destacat activista pels drets humans i el medi ambbient, aspecte que…
John Travolta

John Travolta
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997, Mad City 1997…
Donna Leon

Donna Leon (2010)
© A. Savin
Literatura
Novel·lista nord-americana.
Després d'estudiar als Estats Units, començà una existència itinerant que la portà a estudiar a Perusa i Siena, i a treballar a Roma, on féu de guia turística, a Londres, com a redactora de textos publicitaris, i a Suïssa, l’Iran, la Xina i l’Aràbia Saudita, on fou professora d’anglès El 1981 s’establí a Venècia, on treballà a la delegació de la Universitat de Maryland en una base militar dels EUA fins el 1992, any que publicà la seva primera novella, Death at La Fenice , amb la qual inicià una sèrie de més de 30 volums protagonitzats pel comissari Guido Brunetti, els casos del qual tenen com…
Peter Carey
Literatura
Escriptor australià.
Professor d’escriptura creativa a la Universitat de Nova York i considerat un dels novellistes més interessants de la literatura anglesa de començament del segle XXI Guardonat amb nombrosos premis, ha guanyat dues vegades el premi Booker, el 1988, per Oscar and Lucinda 1988 i, el 2001, per True History of the Kelly Gang 2000, també premi del Commonwealth 2001, obra duta al cinema que narra la història de Ned Kelly, un mític bandoler d’origen irlandès que, com un modern Robin Hood, és encara admirat pels australians Altres títols destacats de la seva trajectòria narrativa són Bliss 1981, …
Arthur Kornberg

Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment obtingué la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina