Resultats de la cerca

Filla de l’actriu Kate McCauley, després d’acomplir el seu cicle formatiu mitjà a la Wyoming High School, a Milburn, Nova Jersey, entrà a formar part de la formació teatral The Barrow Group, de Nova York Un parell d’anys més tard, al punt d’assolir la majoria d’edat, debutà en el cinema amb The Princess Diaries 2001, G Marshall De llavors ençà ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaquen Nicholas Nickleby 2002, de D McGrath Brokeback Mountain 2005, d’A Lee The Devil Wears Prada 2006, de  D Frankel  Becoming Jane 2007, de J Jarrold Rachel Getting Married…

Filla, germana i mare d’actors, debutà al teatre a nou anys Ha interpretat obres de Molière, Eurípides, Cervantes, Arthur Miller i Tennessee Williams, entre d’altres Després de diverses aparicions al cinema i a la televisió del seu país, començà a ésser coneguda internacionalment arran de La tregua 1974, de SRenán i, sobretot, per La historia oficial 1985, de LPuenzo, que li suposà, entre altres premis, el de la millor actriu al festival de Canes Ha interpretat pellícules com ara Gaby A True Story 1987, de LMandoki Cousins 1988, de JSchumacher Las tumbas 1991, de JTorre Facundo, la sombra del…

D’una família d’immigrants turcs, estudià comunicació audiovisual a la Universitat de Berlín 1994-2000 El 1995 guanyà amb Sensin - Du Bist Es ‘Sensin - Tu l’ets’ el premi del públic del Festival Internacional de Curtmetratges d’Hamburg El 1998 estrenà el primer llargmetratge Kurz und schmerzlos ‘Curt i indolor’, 1998, al qual seguiren Im Juli ‘Al juliol’, 2000, el documental Denk ich an Deutschland - Wir haben vergessen zurückzukehren ‘Penso en Alemanya - Hem oblidat com tornar-hi’, 2001, Solino 2002, Gegen die Wand ‘Contra la paret’, 2004, Os d’Or del Festival de Berlín premi Goya a la…

Vida Format com a pianista amb L Pabst, posteriorment estudià a Frankfurt amb IOA Knorr composició i J Kwast piano L’any 1901 s’installà a Londres, on començà a guanyar-se la vida com a pianista, i inicià les gires de concerts per diversos països d’Europa i Àfrica, a més de viatjar a Nova Zelanda i a Austràlia Interessat en la compilació de cançons populars, el 1905 entrà a formar part de l’English Folk Song Society i es dedicà a aplegar cançons populars, tot enregistrant-les amb un fonògraf Ben aviat usà material provinent del folklore de les illes Britàniques per a les seves composicions,…

Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music Posteriorment…

Realitzà estudis de piano clàssic i alhora formà part de la banda de jazz del seu institut Posteriorment completà els estudis a la New School de Nova York Aviat s’incorporà al grup de Jimmy Cobb, i durant el període 1992-93 actuà sovint en petits clubs d’Europa, entre els quals la Cova del Drac, on enregistrà When I Fall in Love , el seu primer disc amb un trio El 1994 realitzà una llarga gira mundial integrat al quartet de Joshua Redman, amb qui gravà Moodswing El 1995 enregistrà Introducing Brad Mehldau , disc que incloïa diverses composicions pròpies i representà el seu…

Format com a ballarí i coreògraf, debutà el 1939 a Broadway, on el 1941 conegué Gene Kelly , amb el qual inicià una collaboració que donà com a resultat els clàssics de la comèdia musical de Hollywood On the Town 1949, Singing in the Rain 1952 i It’s Always Fair Weather 1955 En el mateix gènere dirigí Seven Brides for Seven Brothers 1954, Funny Face 1957, amb Fred Astaire i Audrey Hepburn, The Pajama Games 1957 i Damn Yankees 1958 Posteriorment deixà de banda el musical i dirigí els drames i comèdies romàntiques Indiscreet  1958, The Grass is Greener 1960, Two for the Road 1966, Concha d’Or…

Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels accidents d’…

Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment obtingué la…

Es donà a conèixer en films com Together for Days 1973, de MSchultz, Ragtime 1981, de MForman, Sea of Love 1989, d’HBecker, Goodfellas 1990, de MScorsese, o Patriot Games 1992, de PNoyce Però la popularitat li arribà amb papers de caràcter dur Jurassic Park 1993, d’SSpielberg, Pulp Fiction 1994, de QTarantino, Kiss of Death 1995, de BSchroeder, o A Time for Kill 1996, de JSchumaker Posteriorment interpretà, entre altres pellícules, Jackie Brown 1997, de QTarantino amb la qual guanyà el premi al millor actor al festival de Berlín 1998, The Negotiator 1998, de FGGray, Le Violon…