Resultats de la cerca
Es mostren 2221 resultats
Jerónimo Ripalda
Cristianisme
Jesuïta.
Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852
La Voz Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona l’1 de novembre de 1927.
D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari
l’Éssera

L’Éssera al forat dels Aigualluts
© Carolina Latorre Canet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Cinca, de 86 km.
Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica A…
cèl·lula
Àrea de cobertura elemental en un sistema de radiotelefonia mòbil cel·lular, dins la qual hi ha una estació base que atén i gestiona les trucades dels abonats que es trobin en aquesta àrea.
Sol ésser aproximadament hexagonal, perquè aquesta forma evita que dues cèllules contigües se superposin i també fa mínim el nombre d’estacions necessàries per a cobrir un territori determinat Gràcies a l’estructura cellular, hom pot reduir el nombre de freqüències del sistema les cèllules veïnes formen un grup cluster i fan servir freqüències diferents, i aleshores la freqüència a què opera una d’aquestes cèllules pot ésser utilitzada en una cèllula d’un altre grup
avançament
Transports
Acció d’avançar un vehicle un altre vehicle.
El codi de circulació regula l’avançament, que s’ha de fer, llevat d’alguns casos de circulació urbana, pel costat esquerre o el dret, segons que la circulació sigui de mà dreta o de mà esquerra ès prohibit l’avançament a les corbes que no deixin veure tota l’amplada de la carretera en una longitud de 200 m com a mínim i també a menys de 100 m dels canvis de rasant sense visibilitat
azeotròpic | azeotròpica
Química
Dit de la mescla de dos o més líquids volàtils que a una pressió determinada té un punt d’ebullició constant i es destil·la sense canvi de composició destil·lació), és a dir, que el vapor té la mateixa composició que el líquid.
En un principi hom cregué que aquesta mescla constituïa un compost definit pels components de la mescla, però no és així, puix que si l’ebullició es verifica a una pressió diferent no solament canvia el punt d’ebullició sinó també la composició Una mescla azeotròpica és anomenada de punt d’ebullició màxim quan aquest és més alt que el dels seus components azeotropia positiva i de punt d’ebullició mínim quan és més baix azeotropia negativa
Mira Ceti
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Balena (o Ceti) descobert per D.Fabricius l’any 1596 i situat a una distància de 820 anys llum.
És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies
Foot-ball
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada setmanalment a Barcelona a partir del maig del 1915.
Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números
cercle de Mohr
Tecnologia
Mètode gràfic que permet de calcular, en un punt determinat, l’esforç normal (de tracció o de compressió) i l’esforç tallant que actuen sobre un element de superfície d’inclinació arbitrària, si hom coneix l’esforç normal i l’esforç tallant que actuen sobre dos elements de superfície ortogonals.
En particular, serveix per a determinar els esforços principals , és a dir, els valors màxim i mínim de l’esforç normal, i les direccions de les superfícies que els suporten, a les quals correspon un valor nul de l’esforç tallant Les superfícies en què el valor de l’esforç tallant és màxim formen un angle de 45° amb les anteriors els valors numèrics d’aquests esforços tallants màxims són calculats també gràficament mitjançant el cercel de Mohr
Gràcia, deportiva i cinematogràfica
Cinematografia
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports i cinema publicada a Barcelona el 1928.
No tractava exclusivament de les activitats de la vila de Gràcia, sinó que, dividida en dues parts diferenciades, en una primera feia la crònica dels esports que es practicaven en aquell moment, com el futbol, el ciclisme, l’automobilisme o l’aviació La segona estava dedicada al cinema, un signe de modernitat Escrita en català fins el número 30, adoptà després el castellà Gratuïta i de periodicitat setmanal, se’n publicaren com a mínim 35 números
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina