Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
en quadratura
Electrònica i informàtica
Física
Dit de dues magnituds periòdiques d’igual període que presenten una diferència de fase entre elles d’un quart de període, o sia π/2 radiants.
conjugat | conjugada
Matemàtiques
Dit de dues magnituds (punts, corbes, quantitats, estructures, operadors, etc) enllaçades per alguna llei o relació determinada (diàmetres conjugats d’una el·lipse, nombres complexos conjugats).
luminotècnia
Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més,…
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…
mòdul
Física
Tecnologia
Coeficient dimensionat que completa la proporcionalitat o relació entre magnituds físiques, sobretot les d’elasticitat (com ara mòdul de Young, mòdul de rigidesa, mòdul de torsió, etc).
eix
Física
Matemàtiques
Recta o cadascuna de les rectes a la qual hom refereix alguna o algunes magnituds per tal de fixar posicions, fer mesuraments, etc, de figures, forces, moments, etc.
automàtica
Tecnologia
Ciència i tècnica dels sistemes automàtics.
Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…
acústica
Música
Ciència que estudia el so.
Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…
fasor
Electrònica i informàtica
Pseudovector emprat per a representar magnituds elèctriques alternes escalars, com corrents i tensions, que varien sinusoïdalment amb el temps, i que permet d’ésser tractat com un nombre complex.
sistema tècnic
Física
Sistema d’unitats que pren com a magnituds fonamentals la longitud, la força i el temps, i, com a unitats respectives, el metre, el quilogram força o kilopond i el segon.
Ha estat bastant emprat en mecànica i enginyeria, però actualment va essent substituït pel sistema SI