Resultats de la cerca

L’edifici A l’església, que ha tingut diverses transformacions, es poden diferenciar clarament dos tipus de construcció La nau primitiva va ser escapçada, i el probable absis fou substituït per una prolongació de la nau, coronada a llevant per un absis semicircular La part primitiva, del frontis a l’arc toral, ha estat molt reformada i ara té una volta de llunetes La resta de la nau i l’absis tenen volta apuntada, que a la nau arrenca d’una imposta aixamfranada L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura damunt la qual hi ha una sèrie de…

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’…

Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el català…

El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII La marededeu de fusta policromada fi del segle XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…