Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
balanoglòs
Zoologia
Gènere d’estomocordats enteropneusts, vermiformes, algunes espècies del qual tenen colors molt vius.
Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
La Reserva Marina de Cervera-Banyuls
La costa de la Marenda és considerablement abrupta i retallada En la Imatge, el cap de l’Abella i, al fons, el de Biarra, en un dia rúfol del començament de la primavera Jaume Orta La Reserva Marina de Cervera-Banyuls 22, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre Banyuls i Cervera de la Marenda, la costa presenta uns 6 km de penya-segats i petites cales d’una gran bellesa que conserven encara un estat bastant natural Formen part del tram litoral estés entre Argelers i Llançà, amb similituds clares amb la península del cap de Creus En aquesta zona, on la serra de…
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i…
pleuronectiformes

Palaia, peix de l’ordre dels pleuronectiformes
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric, amb una de les cares sense pigments i les aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels…
William Maurice Ewing
Geologia
Geofísic nord-americà.
Fou professor de geologia a la Universitat de Columbia Nova York de 1944 a 1974 i director de l’observatori geològic Lamont-Doherty associat a aquesta universitat de 1949 a 1974 Estudià sobretot els moviments sísmics en l’escorça terrestre i en el mantell superior oceànic, i postulà la relació entre les falles de les serralades centrals transoceàniques amb els terratrèmols, que es propagarien arreu del globus terraqüi amb caràcter episòdic Féu també recerca sobre sediments marins, acústica submarina i el 1939 feu les primeres fotografies dels fons abissals Publicà, entre altres,…
Els peixos i els mariscs
Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…
mar de Ross
Mar
Mar de l’oceà Antàrtic entre el cap Adare —Terra de Victòria (W)— i el cap Colbeck —península d’Eduard VII (E)—.
Limitada al S per la barrera de Ross i l’ inlandsis del mateix nom Prop de la barrera, a l’ illa de Ross 793 km 2 , hi ha el volcà Erebus 3794 m A l’octubre del 2016 vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units i la Unió Europea arribaren a un acord per a prohibir la pesca comercial a la mar de Ross durant trenta-cinc anys Amb un total d’1,5 milions de quilòmetres quadrats, esdevenia l’àrea protegida marina més gran del món És especialment rica en espècies de cetacis, pingüins i ocells marins, i presenta una gran concentració de nutrients i de krill
Mont-ral
Jaciment paleontològic
Jaciment del Triàsic mitjà (Muschelkalk) situat al voltant de la població del mateix nom de la comarca de l’Alt Camp.
Juntament amb el jaciment d’Alcover Alt Camp correspon a unes sorres molt fines que es dipositaren en un ambient de tipus lagoon , és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins notosaures, peixos del grup del celacant Alcoveria i de l’esturió, artròpodes…
lofoforats
Zoologia
Embrancament de metazous triploblàstics protostomats caracteritzat per la presència d’un òrgan especialitzat, el lofòfor.
Tots són sedentaris o fixos, amb un cap reduït, un cos protegit per una coberta protectora i un tub digestiu generalment en forma de U S'alimenten d’organismes planctònics Són aquàtics, gairebé tots marins, i amb una larva lliure de trocòfora Comprenen les classes dels foronidis, els briozous, els braquiòpodes, els endoproctes, els quetògnats i els priapuloïdeus Els darrers estudis de filogènia molecular indiquen que el grup dels lofoforats és polifilètic, és a dir, que inclou grups d’espècies que no comparteixen un antecessor comú La nova distribució proposa que dins els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina