Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Jaume Valls i Dalfó
Medicina
Metge cirurgià.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la…
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees Amb…
aeromedicina
Medicina
Branca de la medicina que estudia, preveu i tracta els fenòmens fisiopatològics provocats pels desplaçaments aeris ( medicina aeronàutica i espacial
).
Felip Cid i Rafael

Felip Cid i Rafael
RAMC
Literatura
Medicina
Escriptor i metge.
Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…
,
Francesc Vidal i Careta
Música
Compositor català.
Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los…
Oliver Smithies

Oliver Smithies
© The University of North Carolina
Medicina
Genetista nord-americà, d’origen britànic.
Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica…
Pere Farreras i Valentí
Pere Farreras i Valentí
© Fototeca.cat
Metge i catedràtic.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric Fou un destacat collaborador del doctor Pedro i Pons tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica 1951 Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929 Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona 1959-60 i de patologia i clínica mèdica a Salamanca 1960-64 Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge Presidí diverses…
Josep Garcia i Llauradó
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en …
Cristòfol Martí de Montúfar
Medicina
Metge.
Estudià al Reial Collegi de Cadis i es graduà en medicina, especialitzat en cirurgia Ingressà a la Reial Armada, on exercí com a professor El 1787, s’establí a Montevideo i després d’un breu període de dos anys a la Península, per ordre reial el 1789 tornà a partir a l’Uruguai Ocupà diferents càrrecs, entre els quals cal subratllar el de cirurgià del regiment d’infanteria, metge de l’Hospital de la Caritat, tinent del Protomedicat Participà en la defensa per a contenir les invasions angleses Marxà a l’Argentina, on, el 1810, s’establí Hi exercí com a cirurgià del Regiment de…
Ramon Ferrer i Garcés

Ramon Ferrer i Garcés
© Fototeca.cat
Metge.
Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina