Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
Amado Nervo
Història
Literatura
Poeta i diplomàtic mexicà.
Professor de literatura, ingressà a la carrera diplomàtica Influït pel Romanticisme de Bécquer, per Campoamor i pels simbolistes francesos, escriví novelles El bachiller , 1895 Pascual Aguileras, El domador de almas , etc, i poesies, recollides a Perlas Negras 1898, Místicas, Poemas 1901, Lira heroica 1902, Serenidad 1914, etc
Carl Djerassi

Carl Djerassi
© Stanford University
Química
Químic i novel·lista nord-americà d'origen austríac.
E1939 arribà als Estats Units fugint de la persecució nazi als jueus i el 1945 es doctorà en química orgànica a la Universitat de Wisconsin-Madison És considerat el pare de la píndola anticonceptiva, que desenvolupà el 1951 en collaboració amb el mexicà Luis Miramontes i el mexicà d'origen búlgar George Rosengkranz a partir del descobriment de la progestina-19-norestistorena, un component que neutralitza la progesterona generada pel cos de la dona i que regula el cicle menstrual També descobrí el primer antihistamínic Entre el 1949 i el 1959 presidí el laboratoris Syntex a Mèxic…
Josep Miró i Abella
Medicina
Metge cirurgià.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, s’exilià i el 1947 ja residia a Mèxic Ingressà als serveis de salubritat i assistència a l’estat mexicà de Sonora i, el 1950, dirigí el centre d’higiene i assistència de Bavispe, al mateix Estat També fou director de l’hospital rural de Moctezuma, també a Sonora, durant el període 1960-65 i portà la direcció de tot un districte sanitari El 1967 es diplomà en salut pública i administració mèdica Exercí altres càrrecs en el sistema sanitari públic mexica Fundà la Sociedad Sonorense de Salud Pública i fou…
Pancho Villa és assassinat
El revolucionari mexicà Pancho Villa és assassinat
Debut barceloní de Manuel Arruza
El torero mexicà Manuel Arruza debuta a Barcelona
Enric Fernández i Gual
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film nord-americà…
,
Luis Sandi
Música
Compositor i director coral mexicà.
Deixeble de C Chávez composició al Conservatori de Ciutat de Mèxic, s’encarregà del cor d’aquest centre a partir del 1928 L’any 1938 fundà el Coro de Madrigalistas, que dirigí fins el 1965 Gran dinamitzador de la vida musical de la seva ciutat natal, exercí diversos càrrecs públics dins l’àmbit musical, com el de director de la Secció Musical del Ministeri d’Educació de Mèxic 1946-51, president de la Liga de Escritores y Artistas Revolucionarios, fundador i president de l’Asociación de Juventudes Musicales, fundador i president de la Liga de Compositores de México, iniciador de l’Instituto…
Melesio Morales
Música
Compositor, crític i pedagog mexicà.
De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a crític musical, a vegades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina