Resultats de la cerca

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…

Situació Església parroquial refeta aprofitant elements d’època pre-romànica com ara un portal tapiat d’arc ultrapassat, i filades d’opus spicatum M Catalán Hom arriba a Sant Mateu de Montnegre per la carretera que de Quart d’Onyar porta a Montnegre, un cop passada la població de Castellar de la Selva, a uns 11 km de Quart d’Onyar L’església és envoltada de bosc i camps de conreu Mapa L39-13334 Situació 31TDG920442 MLlC-JAA Història Es tracta de l’església parroquial d’un poble que l’any 1698 consta com a lloc reial En depengué l’església de Santa Maria de Montnegre JVV Església L’antiga…

Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L’any 1359 el…

Situació Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 30” N - Long 2° 41’ 59,4” E Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117 Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 “ ecclesia Sancti Vicentii de Stagello ” Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’…

Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als segles X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis

Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910

A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra

Els consellers de les regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus trien Occitània com a designació de la regió creada a partir de la fusió d’ambdues El nom triat deixa de banda qualsevol esment a Catalunya, que forma part del Llenguadoc-Rosselló L’elecció ha anat precedida d’una consulta ciutadana per internet entre els dies 9 de maig i 10 de juny, en la qual el nom d’ Occitània va obtenir el 44,9% dels vots Tanmateix, la decisió definitiva sobre el nom l’ha de prendre el Consell d’Estat a l’octubre

LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200000 professionals de la justícia El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol Després dels atacs, que fan que uns 150000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri

Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980,  Un home contra el gel 1982,  Els remences sobremunt 1992,  El camí de migdia 2006,  La frontera superior 2008,  Els pagans nefands 2009,  L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort