Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
cistelleria

cistelleria Fabricació d’un cistell
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
mitra
Mitra del cardenal Casanyes
© Fototeca.cat
Indumentària
Cristianisme
Lligadura litúrgica, pròpia dels bisbes (i també d’altres eclesiàstics que n’hagin rebut facultat, com molts abats), per a la celebració litúrgica.
A Occident, on sembla derivar d’un capell no litúrgic papal phrygium , als segles IX-X, pren una forma bicuspidada, amb les punxes als costats o al davant i al darrera, i augmenta d’alçada al llarg del temps modernament hi ha una tendència a tornar a les mides reduïdes de la mitra romànica A l’Orient, la mitra pren una forma quasi semiesfèrica, amb una creu al cim
confessionari
confessionari dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
pavana
Dansa i ball
Dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, possiblement originària de Pàdua (padovana).
Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom
Aristarc de Samotràcia
Lingüística i sociolingüística
El més gran filòleg de l’escola d’Alexandria, deixeble d’Aristòfanes de Bizanci, el qual succeí en la direcció de la Biblioteca des del ~153 fins al 145, que s’exilià a Xipre, on morí.
La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes
reacció de Reimer-Tiemann
Química
Reacció de carbonilació de fenols que hom porta a terme refluint solucions alcalines de fenols en cloroform i que transcorre d’acord amb l’esquema: .
donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement
vers quinari
Literatura
Vers de cinc síl·labes.
En la literatura catalana antiga és escassament usat com a vers independent, però, pel seu moviment ràpid, que el fa molt apropiat per a petites composicions líriques, l’adoptaren els poetes castellans dels segles XVII i XVIII Molt popular, al costat dels versos de set síllabes, en els romanços de cec, el vers quinari reaparegué en els autors de la Renaixença Verdaguer i, més modernament, en poesies populars de Carner i de Sagarra
vers quaternari
Literatura
Vers de quatre síl·labes.
És el vers més curt que, amb personalitat pròpia, hom ha usat en la poesia catalana En forma d’apariats l’usà la poesia narrativa i didàctica Hom el troba a les profecies de Turmeda, a l’obra de Joan Basset i a l' Espill de Jaume Roig Perduda la tradició d’aquest vers a l’època de la decadència, reapareix modernament en alguns poemes de Guerau de Liost, de Josep Carner i d’altres
Massa
Ciutat
Capital de la província de Massa-Carrara, a la Toscana, Itàlia.
És situada al peu dels Alps Apuans, a la vora del Frigido, a 5 km de la costa de la mar Tirrena El nucli primitiu, adossat a l’antic castell dels Malaspina, conserva l’aspecte medieval, que contrasta amb la ciutat nova, creada al s XVI sobre un pla urbanístic rectangular Hi és tradicional la indústria del marbre Modernament hom hi ha creat noves indústries mecàniques, químiques, de material refractari i de la construcció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina