Resultats de la cerca

Pilot de la marca Ducati, fou especialista en resistència i velocitat, i també participà en proves de muntanya Debutà professionalment l’any 1963 Guanyà dotze títols del Campionat d’Espanya de velocitat, els dos primers en 50 cc i la resta, en 80 cc 1973, 1974, 1975, en 250 cc 1976-79 i 500 cc 1975, 1976, 1977 Guanyà el Gran Premi d’Espanya de 125 cc 1974 Participà en dinou edicions de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc i hi aconseguí set victòries Formà equip amb Salvador Cañellas en les edicions del 1973 i el 1975, en què fou primer en 125 cc i segon en 250 cc Fou campió d…

Guanyà les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc i el Campionat d’Espanya de resistència l’any 1958

Practicà el rugbi a les files del CN Montjuïc Fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1974-76

Especialitzat en esquena i membre del Club Natació Montjuïc, el 1999 es proclamà campió de Catalunya dels 200 m esquena

Membre del CN Montjuïc i del FC Barcelona, guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de 800 m llisos 1998, 2000

Apareix a Barcelona el text dels Usatges amb la glossa ordinària i els comentaris de Jaume de Montjuïc, Guillem Vallseca i Jaume Callís

Es produeixen diversos enfrontaments entre membres de la CNT i la policia El dirigent cenatista Raul Carballeira és acorralat a Montjuïc i se suïcida

Conegut també com Cholo García, es formà al Club Natació Montjuïc, a les ordres d’Enrique Félez El 1980 fitxà pel FC Barcelona i aquell mateix any es convertí en el primer atleta estatal que guanyà un Mundial de cros en categoria júnior Aquest títol s’afegí a l’estatal júnior En categoria absoluta, competí en quatre edicions més del Mundial 1981-84 En l’àmbit català, guanyà un títol absolut de camp a través 1983 i en el Campionat d’Espanya acredità dues terceres posicions 1983, 1984 El 1983 passà de nou a les files del CN Montjuïc, a les ordres de Gregorio Rojo En…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Cerdanyola, es proclamà campió de Catalunya 1975, 1978