Resultats de la cerca
Es mostren 910 resultats
agitador
Tecnologia
Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.
Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…
fixar
Clavar, enganxar, etc (una cosa) de manera que no pugui moure’s o desprendre’s.
patollar
Moure els peus, debatre’s de peus, en el fang, en l’aigua estancada, etc.
engrunyonir-se
Moure’s un mecanisme més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc.
desplaçar-se
Moure’s d’un lloc a un altre un vehicle, una embarcació, un aeroplà, etc.
tracció
Acció de tendir a moure alguna cosa devers el punt d’on procedeix l’esforç.
aire
Manera peculiar de moure’s una persona en caminar, ballar o fer un exercici qualsevol.
rotació capturada
Astronomia
Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.
El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…
joc de dames

Joc de dames
Jocs
Joc d’habilitat practicat entre dues persones.
Els orígens són antíquissims, bé que la forma coneguda actualment es difongué durant l’edat mitjana El joc és practicat sobre un escaquer de 64 caselles i 24 peces si és a la espanyola, i en un de 100 caselles i 40 peces si és a la polonesa Les peces, unes blanques i unes altres negres, són situades en les caselles negres i hom deixa buides les dues fileres centrals Els jugadors mouen alternativament les peces en diagonal de casella en casella, sense poder retrocedir El joc consisteix a “menjar-se” -matar- les peces del contrari, cosa possible quan hom té una peça davant una de constrària amb…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’estern, l’omòplat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina