Resultats de la cerca

Li han estat atribuïdes tot de disbauxes i ha esdevingut proverbial la seva lascívia, àmpliament divulgada per Plini i Juvenal, així com la crueltat, unida a les seves ambicions i intrigues Amistançada amb C Sili que cobejava el tron, hi gosà contreure matrimoni públicament 48, afrontant la figura de l’emperador, el seu marit Aquest la feu ajusticiar, juntament amb el seu amant

Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…

Contribuí a la caiguda d’Eutropi i exercí una gran influència sobre el seu marit El seu luxe i les frivolitats de la cort foren atacats per Joan Crisòstom, però Eudòxia n'aconseguí la deposició i després l’exili

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…

Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada

Mort el marit, governà 945-956 durant deu anys en lloc del seu fill Sviatoslav, menor d’edat Abandonat el govern, anà a Constantinoble, on fou batejada Segons cròniques occidentals, envià una ambaixada a Otó I per obtenir-ne un bisbe catòlic Venerada com a santa per l’església oriental 11 de juliol, el seu culte no fou aprovat per Roma

Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…

Possiblement era filla de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Pel testament del seu marit, Guisla i el seu fill Guillem romanien en possessió del comtat d’Osona mentre ella no es tornés a casar, dret que perdé perquè, vídua 1035, aviat es maridà amb Udalard III, vescomte de Barcelona

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut i Álvarez de…