Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que hom suposa indoeuropea, pertanyent al grup centum
.
Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος
càlam

Càlam
Escriptura i paleografia
Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.
Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos
caiguda
Fonètica i fonologia
Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
Així s’ha esdevingut en l’evolució de la major part de vocals pretòniques i posttòniques del llatí en passar al català viride > verd, tabula > tab'la > taula Segons els casos rep els noms específics d'afèresi, síncope i apòcope
desnasalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català cal suposar una etapa històrica on la vocal davant - n llatina en els noms havia d’ésser nasalitzada, com en francès, abans de restar final en singular llat pane < fr pain pẽ, cat pan pán → pã < pa pá
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec
sistema de Stock
Química
Sistema emprat en la nomenclatura química inorgànica per a indicar les proporcions relatives dels elements o grups constituents d’una substància.
Consisteix en l’ús de xifres romanes, referides a l’estat d’oxidació dels elements, situades entre parèntesis a continuació dels noms d’aquests, com, per exemple FeCl 2 clorur de ferro II K 4 FeCN 6 hexacianoferrat II de potassi
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de…
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Armòrica
Geografia històrica
Nom amb què fou coneguda la regió nord-occidental de França, entre el Sena i el Loira, a les èpoques celta, gal·loromana i franca.
Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental
Abū Zayd Balḫi
Cartografia
Geografia
Geògraf àrab, un dels iniciadors de la cartografia islàmica.
És autor d’una descripció, sovint acompanyada amb mapes en colors, dels climes de diversos països islàmics Ṣuwar al-aqālīm, ‘Formes dels climes’ Deixeble del filòsof al-Kindī, sostingué que els diferents noms aplicats a Déu a l’Alcorà deriven del siríac
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina