Resultats de la cerca
Es mostren 1795 resultats
mordent
Música
Ornament musical que consisteix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediata inferior —o superior— en el temps que ocupa la nota escrita.
S'indica amb el signe &wsb, bé que sovint hom escriu totes les notes en un format més petit
falsa música
Música
Nom que hom aplicà, a partir del s XIII, a aquella música vocal o instrumental que acceptava alteracions que no sempre eren indicades amb els signes corresponents.
També anomenada música ficta representà la utilització de notes que no apareixien en les escales diatòniques acceptades en l’època
notícia dorsal
Història del dret català
Del segle XI al XII, indicació que hom posava al dors d’un pergamí prenent nota de les dades necessàries per a redactar una escriptura.
Les notes o notícies dorsals es deixen de fer quan comença el sistema dels esborranys o scaedae , al s XIII
equisonància
Música
Consonància absoluta entre dos sons, que l’oïda interpreta com a idèntics.
Són equisonants les octaves simples, dobles, triples, etc, d’una nota, com també les notes enharmòniques per exemple, do♯ i re♭
hoquetus
Música
Procediment d’escriptura musical emprat en la polifonia medieval.
Consisteix en un desplaçament de notes i silencis que fa que unes veus cantin quan les altres tenen pausa amb una alternança ràpida
nota
Música
Signe gràfic que representa un so musical.
Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…
Joan Baptista Manyà i Alcoverro
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Filosofia
Teòleg i escriptor.
Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…
,
trèmolo
Música
Tipus d'ornamentació consistent en la repetició ràpida i, generalment, indefinida d’una nota.
També rep aquest nom l’efecte que produeix l’execució alternativa de les notes d’un interval o d’un acord Originàriament l’expressió tremolo s’aplicava a ornaments més pròxims al trinat segona meitat del segle XVI, mentre que l’efecte de reiteració d’un so s’anomenava trillo C Monteverdi, al principi del segle XVII, fou un dels primers compositors que descriviren el trèmolo en el sentit actual del terme El tremolo apareix principalment en la música per a instruments d’arc pel que fa a la seva escriptura, vegeu l’exemple 1 d' abreviació El piano també utilitza aquest recurs,…
baix
Música
En un conjunt de parts o veus, la més greu.
Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des…
capsa de música

Capsa de música construïda a la segona meitat del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat que reprodueix peces musicals mitjançant una pinta de làmines metàl·liques afinades que vibren en ser pinçades per les pues d’un cilindre giratori (corró), accionat per un mecanisme de rellotgeria.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb multitud d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina