Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat de Barcelona , on es doctorà el 1980 Del 2005 al 2016 dirigí el Centre d’Estudis Històrics Internacionals d’aquesta universitat, de la qual és catedràtic d’història contemporània Membre dels consells assessors de l’Institut Europeu de la Mediterrània IEMed i de Casa Árabe - Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán 2006-12 i membre de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau ICIP 2008-11, és director de la revista Índice Histórico Español des del 2012 L’any 2017 fou nomenat president del CIDOB  reelegit el 2020 Inicià…

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador de Nueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N de Nuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les planes a l’W del Mississipí fins a les Muntanyes Rocalloses De retorn a Mèxic caigué en desgràcia pel seu fracàs colonitzador i…

Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que…

Des del 1910 collaborà en diverses revistes, com Nuevo Mundo i La Esfera S'installà a París, i fou dissenyador al taller de Paul Poiret El 1920 ja féu els figurins de la revista Paris qui jazz per al casino de París, local per al qual treballà molt sovint La seva activitat es repartí entre París i Madrid, i fou un dels grans representants, amb Erté, del figurinisme decadentista i sumptuós de l’època de l’art-déco A la postguerra treballà també per als espectacles del teatre Mogador parisenc Actuà algunes vegades com a ballarí Puerto de Santa María , de César González-Ruano, a l…

Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre les quals Nuevo sistema de…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema…

Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino…

Es doctorà en teologia a València 1765 i fou catedràtic de filosofia des del 1769 seguidor d’Antoni Eiximeno, s’oposà al corrent escolàstic i conreà un humanisme eclèctic Institutiones philosophiae , 1768 De bonis et malis peripateticis , 1769 El 1770 Carles III el nomenà cosmògraf major d’Índies i anà a Madrid Designat cronista d’Indies 1775, el 1779 el rei li encomanà la confecció d’una Historia del Nuevo Mundo En publicà una part, des del 1492 al 1500 1793 la resta romangué inèdita Per a escriure-la reuní una extensa biblioteca sobre aquest tema, la qual després fou comprada…

De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví Beba 1894,…