Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
Mehmet Taragai Uluġ Beg
Astronomia
Història
Sobirà timúrida del Turquestan (1447-49) i astrònom.
Essent virrei de Transoxiana, menà una expedició victoriosa contra el kanat de Mongolistan regió d’Ili i d’Issik-kul Ja sobirà, feu de Samarcanda la capital de l’imperi i un centre de civilització musulmana construcció d’un observatori astronòmic i elaboració d’unes taules astronòmiques superiors a les de Ptolemeu Destacà també com a matemàtic, poeta, historiador i teòleg Arrasada Samarcanda pels uzbeks ~1448, fou ajusticiat pel seu fill ‘Abd al-Latīf, que s’havia rebellat contra ell
Giovanni Battista Amici
Història
Científic italià.
Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante
Pierre Henri Puiseux
Astronomia
Astrònom francès.
Fill de Victor Puiseux Treballà com a investigador a l’observatori de París, i des del 1877 fou professor de mecànica celeste a la Universitat de París Estudià l’acceleració secular del moviment de la Lluna i les característiques de les òrbites dels asteroides, i contribuí a determinar la constant de l’aberració Fomentà l’aplicació dels procediments fotogràfics als estudis astronòmics i collaborà en l’elaboració d’un atles fotogràfic de la Lluna i d’un mapa fotogràfic del cel
Eris

Representació artística del planeta nan Eris i la seva única lluna coneguda, Disnòmia
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia , filla d’Eris a la mitologia grega
Hülegü
Història
Primer ilkan de Pèrsia (1256-65).
Net de Genguis Kan, el seu germà Möngke, cap suprem dels mongols, li encomanà el govern de Pèrsia Intentava la conquesta de Síria quan, en morir Möngke 1258, tornà a Pèrsia, i les hordes mongòliques sofriren la primera derrota 1260 contra els mamelucs Hülegü, budista i de mare i muller nestorianes, protegí les diverses confessions cristianes, i en el camp de la ciència encarregà a Nāsir al-Dīn Tūsī la construcció i la direcció de l’observatori astronòmic de Marāgheh
Ira Sprague Bowen
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964
Theodor von Oppolzer
Astronomia
Astrònom txec.
Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse
Edmond Halley
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou secretari de la Royal Society, professor a Oxford i director de l’observatori de Greenwich Collaborador de Newton, pronosticà per al 1758 la tornada a la proximitat terrestre del cometa que avui porta el seu nom cometa de Halley Feu treballs importants sobre la durada de la vida en determinades contrades angleses Estudià el magnetisme terrestre i els moviments de la Lluna i publicà el primer catàleg dels estels de l’hemisferi austral i unes Tabulae Astronomicae 1749, d’un gran valor al seu temps
San Diego

San Diego
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA.
Port de pesca i comercial a la costa del Pacífic, a la badia homònima, prop de la frontera mexicana Les construccions navals i aeronavals són les indústries principals S'hi troba l’observatori de Mount Palomar Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of California a San Diego, fundada el 1912 University of San Diego, el 1949 San Diego State University, el 1897, i United States International University, el 1952 Antiga capital de Califòrnia després de la independència mexicana, fou fundada el 1769 pel mallorquí fra Juníper Serra
Inaugurat a Xile el telescopi més gran del món
S’inaugura oficialment al cim de Cerro Paranal situat a 2635 m d’altitud al desert xilè d’Atacama el VLT Very Large Telescope, un conjunt de quatre telescopis de l’ESO European Southern Observatory que constituiran l’observatori astronòmic més gran del món El primer telescopi és en funcionament des del maig de l’any passat, però el segon no començarà a funcionar fins el proper mes d’abril, i l’operativitat del conjunt no serà efectiva fins l’any 2001, quan es preveu que ja siguin actius els dos telescopis restants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina