Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en…

Prengué el nom de la institució musical del segle XVIII la finalitat de la qual era -ja aleshores- interpretar música antiga El conjunt toca amb instruments originals i s’ha especialitzat en el repertori barroc sobretot Händel i del Classicisme L’Academy ha estat present en les més prestigioses sales de concerts d’arreu d’Europa i en els festivals més importants, gairebé sempre sota la direcció del clavecinista i musicòleg Christopher Hogwood, però també amb el director associat Paul Goodwin o amb el violinista Jaap Schröder Els membres de l’Academy sempre han combinat el…

Staccato és el participi del verb italià staccare 'separar', ’destacar', i la seva forma catalana equivalent és ’picat' En la partitura pot estar indicada per la paraula staccato o alguna abreviatura, com stacc , o bé per un punt o un petit traç vertical situat a sobre o a sota de cadascuna de les notes afectades No es pot dir amb total certesa si, en aquest cas, els punts o les ratlletes són equivalents o representen gradacions en la intensitat de l' staccato Cal comparar manuscrits i edicions originals per a poder treure’n conclusions, que potser poden variar d’un compositor a…

Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre revestiments…

És autor de diverses traduccions de l’àrab a l’hebreu, tals com El llibre dels preceptes de Maimònides, del qual fou partidari entusiasta, El llibre dels elements d’Iṣḥaq Israelí, El llibre de la poma , obra atribuïda a Aristòtil, i Balança de la justícia d’al-Gāzzalī Però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat , que intitulà Ben ha-mélek wě ha-nazir ‘El fill del rei i el monjo’ L’obra és estructurada en forma de maqāma , plena de sentències morals i contes intercalats Consta de vint-i-un capítols que segueixen…

Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, i fou catedràtic de filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 de la Universitat barcelonina, de la qual és considerat el restaurador El 1560 assistí al concili de Trento, i en tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles…

Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967…

Presenta de forma parallela els texts originals i el de la Vulgata dels diversos llibres Fou promoguda i finançada pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros i encarregada a la Universitat d’Alcalá, amb la collaboració de conversos i d’especialistes estrangers Els treballs foren iniciats l’any 1502, l’obra s’estampà entre el 1514 i el 1517 amb tipus d’impremta fosos expressament, però només pogué difondre's després que Lleó X n'atorgà l’autorització l’any 1520 Consta de 6 volums i hom n'estampà només 600 exemplars D’acord amb els diversos llibres, el text llatí anava acompanyat…

Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa  Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i  Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig  Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres,  Pensaments 1966,  Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012,  Afluvis de…