Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Rudolf von Ems
Literatura alemanya
Poeta èpic en llengua alemanya.
Conegut també com Rudolf von Montfort, perquè estigué al servei dels comtes de Montfort, fou un dels autors més fecunds del s XIII Entre altres obres escriví Der gute Gerhard ‘El bon Gerhard’ i Barlaam und Josaphat , basades ambdues en texts llatins d’intenció edificant, així com Alexander ~1235 i Willehalm von Orlens ‘Guillem d’Orleans’, ~1240, poemes de tradició cortesana, i Weltchronik ‘Crònica universal’, 1250-54, per encàrrec de Conrad IV, que l’havia convidat a la seva cort de Sicília
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
Henri Gaudier-Brzeska
Escultura
Escultor francoanglès.
Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington
David Glasgow Farragut
Història
Militar
Almirall nord-americà de família ciutadellenca.
De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat
Victor Louis
Arquitectura
Nom amb què és conegut Louis-Nicolas Louis, arquitecte francès.
El 1765 anà a Polònia, on treballà per a Estanislau Poniatowski De retorn a França, féu l' hôtel de l’Intendance au Franche-Comté, a Besançon 1771-78, i el Gran Théâtre de Bordeus 1772-80, el primer teatre modern, ja independent d’altres edificis Arquitecte del duc d’Orleans, féu, a París, els jardins porticats, el teatre del Palais-Royal 1781-86 i el teatre de la Comédie-Française 1787-90 Les seves obres, d’un estil neopalladià, es caracteritzen per una gran harmonia compositiva
escola palatina
Història
Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti, fills de la noblesa.
Carlemany la reorganitzà i hi aplegà els millors intellectuals de l’època l’anglosaxó Alcuí , que en fou mestre entre el 782 i el 804, l’hispà Teodulf d’Orleans, Pau Diaca, Pere de Pisa, Arn de Salzburg, Eginald, Angilbert, etc Començant per l’emperador, que era anomenat David, cadascú hi tenia un sobrenom literari o escripturístic Ovidi, Flaccus, Homer, etc L’ensenyament tendia a preparar funcionaris hàbils en les lletres i en l’administració de l’Imperi És la primera realització cultural d’una certa importància de l’època medieval
Jean-Henri d’ Anglebert
Música
Compositor, organista i clavecinista francès.
Començà la seva carrera musical com a clavecinista dels Jacobins de la Rue St Honoré 1660 i del duc d’Orléans 1661 El 1662 fou nomenat ordinaire de la chambre du Roy pour le clavecin en substitució de Chambonnières, que havia estat el seu mestre Com es desprèn de les seves Pièces de clavecin , fou un dels màxims exponents de l’escola francesa de clavecí del segle XVIII El tipus d’ornamentació que utilitzà en la música per a clavecí quedà recollit en un catàleg que esdevingué essencial en el conjunt de la música barroca
Werner Torkanowsky
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort
Ferran I de Bulgària
Història
Príncep (1887-1908) i tsar (1908-18) de Bulgària.
Fill del príncep August de Saxònia-Coburg-Gotha i de la princesa Clementina d’Orleans Després de l’abdicació del príncep Alexandre I —un Battenberg—, fou elegit príncep pel parlament, però amb l’oposició russa fins el 1896 Tot i que preparà el repartiment dels Balcans per la convenció secreta austrobúlgara del 1898, es proclamà tsar dels búlgars el 1908 Formà part de l’entesa balcànica 1912 i comprometé el seu país al costat dels imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial Hagué d’abdicar en el seu fill Borís III
Victoria Mary Sackville-West
Literatura anglesa
Escriptora anglesa, més coneguda com a Vita Sackville-West
.
Formà part del grup de Bloomsbury, i V Woolf s’hi inspirà per a confegir la biografia imaginària Orlando De la seva obra destaca el poema The Land 1926, d’estil volgudament convencional, i les novelles The Edwardians 1930 i All Passion Spent 1931, on descriu el declivi de l’aristocràcia, a la qual ella mateixa pertanyia Conreà també el gènere de la biografia novellada en The Eagle and the Dove 1943 i Daughter of France 1959, vides de Santa Teresa i de Maria Lluïsa d’Orleans, respectivament Escriví també nombrosos llibres sobre jardineria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina