Resultats de la cerca
Es mostren 6735 resultats
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que lligaven el còdex…
pontilló
Tecnologia
Cadascuna de les ratlles, molt primes i acostades entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la verjura del paper fabricat a mà.
Els pontillons són el rastre que deixen els fils més prims de la malla amb què es fabrica manualment el paper, anomenats també pontillons
papiraci | papiràcia
Semblant al paper.
Didot
Família francesa d’impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l’art tipogràfica als s. XVIII i XIX.
El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…
William Morris
Crisantem , paper de paret fabricat per Morris and Company i dissenyat per William Morris
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Política
Artista, escriptor i polític anglès.
Educat a l’Exeter College d’Oxford, fou molt influït pels prerafaelites El 1859, en casar-se amb Jane Burden —la model dels prerafaelites i l’ideal de bellesa de l’època—, féu construir la Red House , que l’impulsà a promoure una renovació del disseny, d’inspiració goticista El 1878 organitzà a casa seva un vast complex de creació artesana vitralls, papers pintats, teles, mobles i llibres de bibliòfil Les seves concepcions polítiques estan molt lligades a la seva estètica Partidari d’un socialisme de fort accent utòpic, considerà la industrialització un fenomen alienant que contraposà a una…
assignat
assignat francès de 125 lliures (1793)
© Fototeca.cat
Història
Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa (1789-97) amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic.
El 1790 l’assemblea declarà el seu curs forçós, però la reiteració indiscriminada de les emissions anullà l’interès hipotecari i convertí els assignats en paper moneda d’un poder adquisitiu inestable i amb forta tendència a la baixa
impressió anaglíptica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tècnica d’impressió de texts, especialment per a cecs, que consisteix a reproduir sobre el paper uns relleus, que corresponen als caràcters, i que poden ésser interpretats dactilarment pel lector.
Els procediments anaglíptics consisteixen, en general, a embotir el paper mitjançant els tipus que actuen a la manera de punxons d’una matriu o a imprimir-lo amb tintes especials que donen el relleu desitjat
pontilló
Tecnologia
Cadascun dels fils, generalment metàl·lics, molt prims i acostats entre si, que juntament amb els corondells, als quals són perpendiculars, constitueixen la malla de la forma amb què es fabrica manualment el paper.
El rastre que deixa cada pontilló en el paper fabricat manualment s'anomena també pontilló
tipografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.
Les operacions que hom pot distingir en la impressió tipogràfica són la composició , manual o mecànica, el tiratge de proves , la correcció de proves , la correcció tipogràfica, l' obtenció de clixés per fotogravat, la compaginació , la imposició de la forma , el tiratge de segones proves , la segona correcció de proves , la segona correcció tipogràfica , la regulació del tintatge i el tiratge Per al tiratge hom pot emprar premses planes, planocilíndriques o cilíndriques Malgrat la rapidesa i els preus competitius d’altres procediments d’impressió, especialment de l’òfset, la tipografia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina