Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Robert Montgomery
Cinematografia
Nom amb què és conegut Henry Montgomery júnior, actor i director cinematogràfic nord-americà.
Debutà al teatre, però a partir del 1929 passà a ésser un dels actors de cinema més populars Entre altres films, tingué papers destacats en The Divorcee 1930, Picadilly Jim 1936, The Lady in the Lake 1946, Ride the Pink Horse 1947, Once More, My Darling 1949, Your Witness 1950, The Gallant Hours 1960
Acord per a l’intercanvi de dades fiscals entre cinc estats de la UE
Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà"
Vienna Institute of Demography
Centre d’investigació d’Àustria que depèn de l’Austrian Academy of Sciences.
L’institut, amb seu a Viena, té com a principals objectius l’estudi de la dinàmica de la població, amb especial atenció a la població d’Àustria i a l’anàlisi comparativa amb la resta d’Europa És l’encarregat de publicar l’anuari ‘Vienna Yearbook of Population Research’ i la revista ‘European Demographic Research Papers’, entre d’altres
Paul Meurisse
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic francès.
El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres
Andrés Bernáldez
Cronista castellà, conegut també per cura de los Palacios
, localitat propera a Sevilla.
Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal
James Russell Lowell
Literatura
Escriptor nord-americà.
Humanista, liberal i abolicionista, escriví poemes romàntics Més tard esdevingué un humorista notable i un crític de la seva època A més d’altres poemes, posteriorment publicà Biglow Papers, Vision of Sir Launfal i Fable for Critics 1848, i també assaigs crítics i erudits Fou professor a Harvard i ambaixador a Espanya i a la Gran Bretanya
Concepció Oliver i Arazona
Música
Soprano.
Inicià els estudis musicals amb el tenor Lluís Canaldà i posteriorment els amplià al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla de Camilla Clerici Cantà en diversos teatres i societats filharmòniques catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1934 interpretà diversos papers coprimaris al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
María Isbert
Cinematografia
Actriu castellana.
Filla de l’actor Pepe Isbert , debutà professionalment en el teatre l’any 1939 amb el seu pare i en el cinema l’any 1944 en La vida empieza a medianoche , de Juan de Orduña A partir d’aleshores inicià una trajectòria cinematogràfica gairebé sempre com a actriu secundària i en papers sobretot còmics Entre els prop de dos-cents cinquanta títols que interpretà, cal esmentar Un hombre de negocios 1945, de Lluís Lúcia El verdugo 1963, de Lluís Garcia Berlanga Viridiana 1961, de Luis Buñuel La Lola se va a los puertos 1947, de Juan de Orduña Botón de ancla 1948, de Ramon Torrado Sor…
Samuel Ramey
Música
Baix nord-americà.
Estudià a Kansas i debutà amb Carmen al New York City Opera 1973 Esdevingué l’especialista en papers de Rossini de la seva generació, sobretot a partir de la seva interpretació d’Assur Semiramide al Festival d’Ais de Provença del 1980 El 1987 causà sensació al Festival de Salzburg Debutà al Liceu l’abril del 1989, amb un recital
Adelina Patti
Adelina Patti
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina