Resultats de la cerca

Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…

Prenent com a paràmetre classificador, per exemple, el tipus d’instruments que intervenen en l’execució musical, es podria dividir la música en els gèneres instrumental divisible al seu torn en acústic i electroacústic, vocal o mixt Atenent a la quantitat d’intruments, en canvi, es pot parlar de gènere simfònic, cambrístic o solístic Bibliografia Complement bibliogràfic Daufí, Xavier et al Gran historia de la música a través de sus géneros , Editorial Planeta, Barcelona 1994

En corrent altern és el valor a què hom es refereix en parlar de tensió o d’intensitat i correspon al valor d’un corrent continu que produeix el mateix efecte Joule en ésser aplicat a un element resistiu És anomenat també valor mitjà quadràtic En ones sinusoidals el valor eficaç és 0,707 vegades el de cresta o màxim Llevat de quan s’especifica el contrari, les tensions i els corrents alterns són expressats en valors eficaços

En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics

És considerat el millor pintor de l’escola caravaggista d’Utrecht Deixeble de Bloemaert, la influència italiana és palesa al llarg de la seva obra És present a Itàlia del 1604 al 1614, probablement en el cercle nòrdic proper a Saraceni El seu estil s’acosta al de Gentilleschi, utilitzant la llum sense estridències Les seves obres tenen una gran intensitat psicològica Hom en pot parlar com d’un pont que va de Caravaggio a Vermeer

Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del segle XI del segle XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del segle XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919 El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia

Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema