Resultats de la cerca
Es mostren 1072 resultats
Museu del Patriarca
Museu
Museu de València situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera.
Té l’origen en les colleccions d’art del fundador s XVI, enriquides per importants donacions posteriors Fou obert al públic el 1953 Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña De la collecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca
diàleg
Música
Composició vocal dels s. XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg.
Hom solia emprar aquest terme com a títol, especialment en les primeres formes d’oratori, algunes cantates a dues veus, madrigals i altres composicions de caràcter tant sagrat com profà Alguns compositors aplicaren aquesta tècnica a obres corals, la més coneguda de les quals és la introducció a la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach Hom ha emprat també aquest terme fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
Gamaliel
Judaisme
Cap del sanedrí, a Jerusalem, conegut també com a Gamaliel el Vell.
Fou deixeble del doctor de la llei Hillel, del qual potser fou net, i mestre de Pau Sota el seu nom és conegut un text apòcrif sobre la passió de Crist Gamaliel que durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534
Johann Walter
Música
Músic i compositor alemany.
Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu
anamnesi
Cristianisme
En el cristianisme, acte de culte en el qual els creients, tot recordant i donant gràcies per una acció històrica de Déu, supliquen la seva actualització.
Ja en l’Antic Testament, al sopar de la festa de la Pasqua, els jueus recordaven i donaven gràcies per l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte En el Nou Testament, els cristians recorden la mort, passió i resurrecció de Crist, en l’Eucaristia, que n'és el memorial En sentit més estricte, l’anamnesi és l’oració de la missa que normalment ve després de la consagració, en la qual hom fa memòria del Senyor i dels misteris de la seva vida
Joan Pussalgues
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant
Il Pordenone
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Antonio de Sacchis, pintor italià.
Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto
servita
Cristianisme
Membre de l’orde dels servents de Maria (Ordo servorum Beatae Mariae Virginis), fundat el 1233, segons la regla de sant Agustí, per set mercaders de Florència (canonitzats el 1888), reconegut pel papa el 1263 i aprovat el 1304.
La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857
Inauguració de l’exposició del Centenari del Barça
El mateix dia en què es compleixen 100 anys de la fundació del club, s’inaugura a Barcelona l’exposició “Cent anys de passió blaugrana”, la mostra que tanca els actes de celebració del Centenari del Futbol Club Barcelona L’exposició, que estarà oberta fins al juny del 2000, ha estat organitzada per la Fundació “la Caixa” i té l’interès afegit de recuperar la fàbrica modernista Casaramona, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que ha estat rehabilitada com a espai cultural per la Fundació “la Caixa”
José Antonio de la Loma y Hernández
Cinematografia
Director cinematogràfic i guionista, d’origen castellà.
Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina