Resultats de la cerca
Es mostren 3251 resultats
Santa Maria de Su (Riner)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…
Necròpoli de la vall del Secà o del Salouet (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Vista de la tomba superior d’aquesta necròpoli, amb els encaixos per a posar-hi la llosa que la cobria ECSA-JI Rodríguez Els enterraments excavats a la roca que constitueixen aquesta necròpoli se situen damunt de l’embassament del Secà d’Utxesa, davant de la partida de terres del Salouet És al final de la terrassa de les terres de secà i damunt d’un vessant que s’acaba amb les terres planes, ara colgades sota les aigües de l’embassament Mapa 32-15 388 Situació 31TBF949978 Des de Torres de Segre, cal agafar la carretera que va cap a Carrassumada Passat el cementiri del poble, seguirem…
principi de contradicció
Filosofia
Principi de la lògica aristotèlica que hom hauria d’anomenar pròpiament principi de no-contradicció.
En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i…
Hèracles
Música
Personatge mitològic, fill de Zeus i Alcmena, que els romans anomenaven Hèrcules.
Alcmena, la seva mare, fou seduïda per Zeus, que, mitjançant els seus poders, prengué l’aspecte del seu marit, Amfitrió La criatura rebé primerament el nom d’Alcides i aviat destacà per la seva força física La seva figura té una gran importància en el món grec com a fundador dels jocs olímpics Sembla que no sentia cap inclinació musical i que un dia, en un atac d’ira, occí el seu professor de música, Linus, amb un tamboret o, segons altres versions, amb una lira Malgrat això, en algunes ceràmiques gregues de l’època arcaica tardana és representat dalt d’un pòdium tocant la lira o…
illeta dels Banyets

Illeta dels Banyets
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Jaciment arqueològic
Illot de la costa de l’Alacantí, pertanyent al terme municipal del Campello, al nord del barri del Carrer del Mar.
És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943 Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima L’hàbitat, de poc més de 4000 m 2 , es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la…
Castell de Cardet (la Vall de Boí)
Art romànic
En un principi el lloc de Cardet sempre surt citat com a villa de la vall de Boí Tanmateix, la seva privilegiada situació a l’entrada de la vall, controlant l’estret de les Cabanasses, afavorí que s’hi construís un castell i esdevingués districte casteller Probablement formà primerament part del terme de Grau de Castelló, infeudat als Mir Guerreta El castell ja existia el 1157, en què Bernat I d’Erill donà el castell de Cardet a Santa Maria de Lavaix, i ordenà que el seu castlà fos fidel al monestir L’inventari del monestir de Lavaix de final del segle XII registra només la villam Carded , la…
Castell de la Fortesa (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…
Sant Miquel de l’Erm (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau Les primeres notícies comencen l’any 1179, quan el 7 d’agost el bisbe de Vic, Pere de Redorta, consagrà la capella de Sant Miquel de l’Erm, i aquest dia 24 masos del terme es varen comprometre a sostenir l’església La capella, se segueix documentant fins al 1404 S’ha conservat per tradició la possible existència d’una comunitat de deodonats, però aquesta possible comunitat no té confirmació documental Després del principi del segle XV hom no coneix cap notícia de la…
Sant Joan Baptista de Vallverd (Sarral)
Art romànic
No es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla nom antic de Vallverd per tal que hi bastís un castell L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna MMFG Al cementiri de Vallverd s’han localitzat dues esteles funeràries…
Santa Coloma d’Escàs (Rialb)
Art romànic
El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina