Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
Bresse
País de França, considerat com a part de Borgonya, el qual comprèn part dels departaments d’Ain, Saona i Loira i Jura.
És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a la casa de…
antropologia aplicada
Antropologia
Branca de l’antropologia que utilitza els conceptes, els mètodes i les teories antropològiques amb un propòsit concret.
Es desenvolupà especialment als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, a causa d’una creixent implicació de l’administració en les polítiques de desenvolupament del Tercer Món En aquest sentit, l’antropologia aplicada advocava pel desenvolupament de les comunitats dels països pobres Ha estat durament censurada per la manca de crítica interna i acusada de collaborar amb el neocolonialisme nord-americà Com a resultat d’aquestes crítiques, l’antropologia aplicada ha evolucionat cap a posicions més allunyades de les polítiques governamentals s’ha dividit en àrees…
Catamarca
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és Catamarca Hom hi pot distingir la puna, al nord-oest, on alternen alineacions muntanyoses i conques amb salares , les serres andines i les serres de la Pampa, on hi ha bolsones ocupats a voltes per salares La majoria de les conques hidrogràfiques de la província són endorreiques, amb un règim molt irregular El clima és continental, àrid les precipitacions no superen els 300 mm La vegetació és generalment estèpica L’economia és en ple desenvolupament els principals recursos són l’agricultura a les àrees dels oasis fruiters, oliveres, vinya, tabac, cotó, la ramaderia…
estagnació
Economia
Situació en la qual el creixement del producte total o per habitant és molt petit, inexistent o negatiu.
Pot afectar una indústria, un sector o una economia considerada globalment En aquest darrer cas, hom pot parlar de diferents situacions d’estagnació Una és la que es dona entre diferents fases del cicle econòmic en les economies industrials Una altra és la que es produeix en països pobres i subdesenvolupats, on l’escassetat de mitjans de producció i una organització econòmica i social tradicional mantenen l’economia estabilitzada en baixos nivells de renda L’estagnació també pot provenir de causes externes al sistema econòmic, com és ara guerres o inestabilitat política Finalment…
Surt de la presó un destacat defensor dels drets humans xinès
Les autoritats xineses treuen de la presó l’advocat Wang Quanzhang, arrestat el 2015 en una operació policial juntament amb uns 200 activistes pels drets humans més Després d’estar en presó preventiva no notificada vora tres anys, va ser jutjat el desembre de 2018 i condemnat a quatre anys i mig de presó En el judici, es va negar a reconèixer el delicte de subversió pel qual se’l condemnava El 28 d’abril se li permet reunir-se amb la seva família a Pequín En la majoria de casos com el seu, els condemnats passen a un règim d’arrest domiciliari o llibertat vigilada Wang Quanzhang havia defensat…
el Tossal
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al centre històric, en l’antiga zona musulmana.
Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc s’anomenà l’Alcúdia , per tal com era el lloc més elevat de la ciutat En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’W, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres…
Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…
bagauda
Història
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà.
Els inicis del moviment dels bagaudes se situen a la fi del s II dC, però tingueren molt d’increment durant la crisi del s III i perduraren tot el baix Imperi Romà ss IV i V La documentació és més aviat escassa i no reflecteix la importància que tingué la revolta Començà a les Gàllies i s’estengué durant el s IV a la Tarraconense, on Valentinià III hagué d’enviar un exèrcit dirigit per dos generals a la zona de l’alta vall de l’Ebre, però no resolgué l’afer, puix que hi ha notícia d’expedicions militars de càstig posteriors Els bagaudes eren esclaus, colons agrícoles i camperols pobres…
Lludient
Lludient
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l’Alcalatén, situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa i accidentat pel vessant meridional (880 m alt.) extrem de Penyagolosa.
El territori és molt muntanyós, i en la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres En ramaderia, hi ha prop d’un miler d’ovelles El secà es limita a un 15% del terreny, dedicat sobretot a cereals, i el regadiu a un 15% Ha patit una forta despoblació, que ha reduït el nombre d’habitants a un terç dels del 1900 Més d’un 90% de la població activa treballa a l’agricultura La vila 113 h agl 2006 431 m alt és en una foia, a l’esquerra del riu de Vilamalefa L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc havia pertangut a la senyoria de Vilamalefa, després ducat de…
Villores
Municipi
Municipi dels Ports, situat al NW de la comarca, prop del límit amb Aragó.
Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina