Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
Cercavores
Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…
principi zero de la termodinàmica
Física
Principi segons el qual dos sistemes de partícules posats en contacte, si són en equilibri estadístic (és a dir, si la distribució de velocitats de llurs partícules no varia amb el temps), han d’ésser a la mateixa temperatura.
El principi zero, que pot ésser definit a partir del segon principi, és la base de la mesura de temperatures dels cossos, car aquesta consisteix a posar en equilibri termodinàmic un cos amb un termòmetre
signatura
Disseny i arts gràfiques
Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegatge i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.
La signatura sol consistir en una sigla, que indica l’obra a la qual pertany el plec, seguida del número d’ordre de cada plec, impresos en un cos petit
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…
Sant Julià del Guix (Cardona)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de la capella, d’època tardana, la qual, a causa de les modificacions que ha sofert, presenta un conjunt d’interrogants A Mazcuñan-F Junyent L’església s’aixeca vora el mas Guix, situat en un pla conreat, al centre del municipi, vora la carretera que mena al Miracle des de Cardona Poc després del quilòmetre 4 i a mà esquerra surt un camí que hi porta Long 1°31’04” — Lat 41°53’40” Les claus de la capella són al mas Guix FJM-AMB Història Aquesta església, anomenada també la Maternitat de Nostra Senyora, es trobava dintre el terme del castell de Cardona No degué passar…
Joan Sales i El Club dels Novel·listes. 1956-2007
La construcció de la novella catalana contemporània, a partir de la interrupció violenta del 1939, fou una operació molt complexa en la qual van intervenir elements molt diversos Per exemple, el grup de Coyoacán de la revista “Quaderns de l’Exili” i la gent que feia El Pi de les Tres Branques, a Santiago de Xile Quan Joan Sales, des de Mèxic, i Xavier Benguerel i Joan Oliver, des de Xile, van tornar en diferents moments a Barcelona, van acabar confluint en un projecte molt ambiciós El Club dels Novellistes Joan Sales, Núria Folch, llicenciada en filosofia pura, i la seva filla, la futura…
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Historiografia catalana
Biblioteca situada, des del 1964, al primer pis de l’edifici de l’antic Seminari de Barcelona, al carrer de la Diputació on tenia la seu des del 1924, abans que no fos traslladada a la Biblioteca de Catalunya arran de l’esclat de la guerra civil.
El 1972 la biblioteca experimentà una renovació i s’inicià la catalogació dels fons Actualment té uns 500000 títols, especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, que es poden dividir en un fons antic, un fons modern i quatre biblioteques en dipòsit El fons antic inclou 502 còdexs i manuscrits, com el còdex de Civitae Dei de sant Agustí, les cròniques de Muntaner i de Bernat Desclot, 90 incunables –el més antic dels quals data del 1468 Divinae Institutiones Roma de Lactanci–, 3000 volums de llibres editats abans del segle XVI i més de 100000 volums de llibres anteriors al segle XX…
Castell de Sant Guim de la Rabassa (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Escasses restes de murs medievals atribuïts a aquest castell, integrats en el convent dels jesuïtes, edificat al segle XVIII EFS Les ruïnes d’aquesta fortalesa s’emplacen a l’edifici del convent dels jesuïtes, prop de l’església del poble de Sant Guim de la Rabassa, situat a ponent de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG672121 S’hi accedeix 1 km a l’oest de la desviació que surt de la carretera local B-100, que va des de la Panadella a Sant Guim de Freixenet, poc després de passar la Tallada JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Guim de la Rabassa és documentat des…
harmònica de cristall
Música
Instrument que consisteix en una sèrie de discos de vidre de diferents mides que giren entorn d’un eix mentre s’humitegen i són posats en vibració directament pel fregament tangencial dels dits de l’intèrpret, o gràcies a un mecanisme amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia girar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina