Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què…
pin
Electrònica i informàtica
Tipus de díode en el qual una capa de material intrínsec o poc dopat i està situada entre dues capes més dopades, una p i l’altra n.
A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
The Destruction in Art Symposium
Art
Festival artístic celebrat a Londres, al mes de setembre del 1996, organitzat per l’artista Gustav Metzger.
Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants
Franz Ernst Neumann
Física
Físic alemany.
En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids
accionisme
Art
Moviment artístic nascut a Viena els anys seixanta.
El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis…
Hans von Seeckt
Història
Militar
Militar alemany.
Participà en la Primera Guerra Mundial com a cap d’estat major del IV exèrcit i com a general de l’XI exèrcit Acabada aquesta, dirigí la comissió negociadora de l’armistici 1918 Cap del nou exèrcit des del 1920, portà a terme una política de reorganització i preparació per recuperar el potencial passat fent cas omís dels acords de Versalles amb la connivència de Rússia El 1926 fou destituït del seu càrrec, bé que seguí la seva tasca a favor de l’exèrcit El 1930 i el 1932 fou elegit diputat del Partit Popular alemany
cànon cultural
Sociologia
Cos de texts literaris, científics o d’altra mena o d’obres d’art considerats constitutius, modèlics i perdurables dins d’una tradició cultural determinada.
D’ésser un terme oblidat i gairebé obsolet, el terme ha experimentat els darrers temps una important recuperació del seu ús, en part com a reacció al predomini del relativisme cultural i d’un cert determinisme economicista en l’àmbit acadèmic Hi contribuí especialment la publicació del llibre The Western Canon 1994, del crític Harold Bloom Més enllà del seu valor general de model, l’establiment d’un cànon no respon a un únic objectiu, atès que hi ha diversitat de cànons que responen a propòsits diferents el cànon potencial, l’accessible, el pedagògic, etc i, per tant, s’han d’…
herència multifactorial
Medicina
Transmissió hereditària d’una característica o una malaltia que és determinada per la combinació de factors genètics i ambientals.
Perquè la característica o la malaltia es desenvolupi, cal que sigui heretat algun factor hereditari —un o diversos gens específics— i a més cal que concorri algun tipus de factor ambiental en concret Un exemple d’herència multifactorial d’una característica normal és l’alçada, ja que el potencial de l’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però l’expressivitat màxima depèn de factors ambientals com l’alimentació, l’activitat física o la situació emocional Entre les alteracions orgàniques d’herència multifactorial destaquen les que s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina