Resultats de la cerca

Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves

Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081

L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica

Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana

D’aquesta església, se’n té notícia gràcies a l’execució sacramental del testament de Berenguer Arnau d’Altés, que fou jurada el 1157 sobre l’altar de Sant Ot, situat a la vila d’Agramunt Potser es tracta, de tota manera, d’una referència a un dels altars de la parròquia de Santa Maria

El mas o casa de Romagueres mansus o “domus de Romagueriis” , al principi del segle XIV encara no devia ser una casa forta Els seus propietaris eren Bernat de Romagueres i Sança, la seva dona Malgrat no ésser potser jurídicament una casa forta, gaudia d’una certa rellevància ja que posseïa diversos masos i terres

És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan s XIV i fou poblat de nou entre els s XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714

Lluís el Piadós, essent rei d’Aquitània, li encarregà, el 798, d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques potser com a comte Acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona 801 fins a Tortosa Carlemany el nomenà 813 comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent, d’on sembla que era originari Era d’ascendència visigoda

Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme