Resultats de la cerca

El mas o casa de Romagueres mansus o “domus de Romagueriis” , al principi del segle XIV encara no devia ser una casa forta Els seus propietaris eren Bernat de Romagueres i Sança, la seva dona Malgrat no ésser potser jurídicament una casa forta, gaudia d’una certa rellevància ja que posseïa diversos masos i terres

Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081

Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en la seva més…

Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal No és segur si corregnà amb el seu pare Cap al sisè any del regnat 1374 aC, essent ja un fervent seguidor del déu Aton , amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis ‘Amen està satisfet’ pel d’Akhenaton ‘útil per a l’Aton’ i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels…

Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…

Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…

És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll

Lluís el Piadós, essent rei d’Aquitània, li encarregà, el 798, d’ocupar i custodiar els castells d’aquestes comarques potser com a comte Acompanyà el rei Lluís en les expedicions de conquesta de Barcelona 801 fins a Tortosa Carlemany el nomenà 813 comte d’Urgell-Cerdanya-Conflent, d’on sembla que era originari Era d’ascendència visigoda

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714

Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme