Resultats de la cerca

Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves

Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081

L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica

Pilot d’altura, navegà durant anys per l’Atlàntic i féu expedicions a Terranova, dedicat a la pesca i el posterior comerç del bacallà Després emprengué negocis amb petroli i en muntà una refineria Establert definitivament a València, fundà la Companyia Valenciana de Navegació, potser el 1874 Organitzà també, amb Manuel Maria Gómez, una drassana

D’aquesta església, se’n té notícia gràcies a l’execució sacramental del testament de Berenguer Arnau d’Altés, que fou jurada el 1157 sobre l’altar de Sant Ot, situat a la vila d’Agramunt Potser es tracta, de tota manera, d’una referència a un dels altars de la parròquia de Santa Maria

El mas o casa de Romagueres mansus o “domus de Romagueriis” , al principi del segle XIV encara no devia ser una casa forta Els seus propietaris eren Bernat de Romagueres i Sança, la seva dona Malgrat no ésser potser jurídicament una casa forta, gaudia d’una certa rellevància ja que posseïa diversos masos i terres

Aquesta capella es troba dins del nucli urbà de la vila de Morellàs, en el sector de migdia, al carrer de Santa Magdalena, al qual ha donat nom Segons A Cazes, aquesta església és documentada des de l’any 1235, que el clergue d’Elna Ramon de Llauro va fer diversos llegats a les esglésies de Santa Margarida, Sant Corneli, Sant Amanç, Santa Maria de Morellàs i Sant Ferriol Santa Maria de Morellàs correspondria a Santa Maria Magdalena de Morellàs L’any 1368 hi ha notícia del benefici instituït a la capella de Santa Magdalena per la universitat de Morellàs, del qual gaudia aleshores el clergue…

Castell erigit prop de Talló, potser en el promontori on més endavant es fundà la vila de Bellver Es documenta des del final del segle XI fins a la primera meitat del segle XII, sempre sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya La primera notícia sobre aquesta fortalesa la proporcionen dues convinences de contingut idèntic establertes els anys 1090 i 1091 entre Folc II, vescomte de Cardona i bisbe intrús d’Urgell, i el comte Guillem I de Cerdanya Ambdós acordaren que el primer cediria al segon en feu el castell de Cardona i que Guillem faria el mateix amb el castell i la vila de…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra…

És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan s XIV i fou poblat de nou entre els s XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll