Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Olivier Messiaen
Olivier Messiaen
© Fototeca.cat
Música
Músic provençal.
Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto…
Colette Herzog
Música
Soprano francesa.
Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I…
Pierre Schaeffer
Música
Teòric i compositor francès.
Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant aparells electrònics…
Nicolas Séjan
Música
Organista, pianista i compositor francès.
Estudià amb el seu oncle N Forqueray i amb LC Bordier Des de molt jove mostrà un gran talent musical i el 1760, quan només tenia quinze anys, fou nomenat organista de Saint-André-des-Arts El 1764 estrenà -com a solista al Concert Spirituel- un concert per a orgue de composició pròpia que no s’ha conservat El 1772 fou nomenat coorganista de la catedral de Notre-Dame, i el 1790, organista de la capella reial També exercí com a professor d’orgue de l’École Royale de Chant La Revolució Francesa obligà Séjan a reconduir la seva activitat professional El 1794 fou organista de l’Òpera, i poc més…
Charles-Louis Hanon
Música
Pedagog i pianista francès.
De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit…
Michel Crozier
Sociologia
Sociòleg francès.
Doctor en dret 1949 i en lletres 1964, exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène bureaucratique 1964, Le…
Gustavo Pittaluga
Música
Compositor castellà d’origen italià.
Vida Tot i que de formació bàsicament autodidàctica, rebé algunes lliçons de violí de Julio Francés i de composició d’O Esplà, a més dels consells de M de Falla Parallelament, feu la carrera de dret Membre del Grupo de los Ocho, o Grupo de Madrid, branca musical de la Generació del 27, en creà el manifest, que donà a conèixer en una conferència el 1930 a la Residencia de Estudiantes de Madrid En la seva música intentà manifestar les aspiracions d’aquest grup superar el provincianisme, deslligar-se del folklorisme i incorporar-se als corrents musicals europeus Amb un ajut de la Junta para la…
Jacques Chirac

Jacques Chirac
© European Council/Justus Lipsius
Política
Polític francès.
Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…
Jeanne Moreau

Jeanne Moreau
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral francesa.
Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs…
Dominique Lapierre
Periodisme
Literatura francesa
Periodista i escriptor francès.
Es graduà al Lafayette College de Pennsilvània EUA Posteriorment treballà de 1954 a 1967 com a corresponsal de Paris Match Amb el també periodista Larry Collins és coautor de diversos llibres en forma de reportatges o crònica novellats sobre fets històrics del segle XX que esdevingueren best-sellers Paris brûle-t-il 1964, Ou tu porteras mon deuil 1967, O Jerusalem 1972, Cette nuit la Liberté 1975, Le cinquième Cavalier 1980 i, després d’un llarg parèntesi, New York brûle-t-il 2005 En solitari, és autor de La Cité de la joie 1985, portada al cinema per Roland Joffé el 1992, Plus grands que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina