Resultats de la cerca
Es mostren 1468 resultats
Christian Günther von Bernstorff
Història
Comte de Bernstorff, polític danès.
Influí en la posició neutral del seu país en les guerres napoleòniques Ministre d’afers estrangers 1803-10, representà Dinamarca al congrés de Viena Posteriorment, partidari de la Santa Aliança, passà al servei de Prússia 1818-31, que representà en el congrés d’Aquisgrà i en la preparació del Zollverein
hidròxid de potassi
Química
Sòlid blanc, deliqüescent, que absorbeix activament aigua i diòxid de carboni de l’aire, soluble en l’aigua i alcohols, que es fon a 360°C.
Hom l’obté per electròlisi de solucions concentrades de clorur potàssic Presenta caràcter fortament bàsic i és emprat en la fabricació de sabons i detergents, principalment líquids, com a agent de blanqueig, en la manufactura de l’àcid oxàlic, en la preparació de sals potàssiques, reactiu analític i com a additiu alimentari alcalí
William Nicol
Física
Físic escocès.
Inventà el primer aparell destinat a obtenir llum polaritzada, construït amb làmines d’exfoliació d’espat d’Islàndia, el qual aparell avui porta el nom de nicol o prisma de Nicol Emprà noves tècniques de preparació de mostres per a microscopi, que foren molt utilitzades per a l’estudi dels fòssils vegetals
trimetilamina
Química
Amina alifàtica gasosa, d’olor amoniacal característica, altament inflamable, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que bull a 2,9°C.
Hom l’obté per reacció del metanol amb amoníac a alta temperatura i en presència de catalitzadors metàllics Presenta caràcter bàsic pK b = 4,26, i és emprada en síntesi orgànica, especialment en la preparació de sals d’amoni, en la manufactura de desinfectants, com a agent de flotació i atraient d’insectes
Gaston Léon Ramon
Biologia
Microbiòleg francès.
L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades
oxazina
Química
Cadascun dels composts heterocíclics isòmers, de fórmula C 4
H 5
NO, consistents en un anell carbonat de sis membres que conté alhora un àtom d’oxigen i un de nitrogen.
No presenten caràcter aromàtic La 2 H -1,3-oxazina, per exemple, té l’estructura Les oxazines són importants des del punt de vista de llurs derivats La perhidro-1,4-oxazina és emprada com a dissolvent bàsic i en la preparació d’enamines La fenoxazina és l’estructura fonamental de molts colorants
samari
Química
Element químic, de nombre atòmic 62, descobert per Lecoq de Boisbaudran l’any 1879.
Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb bari Té un…
ultramar
Química
Pigment blau d’origen natural, emprat ja a l’antiguitat, consistent en varietats de latzurita.
Hom n'obté una varietat sintètica blau d'ultramar per escalfament a altes temperatures d’una mescla de carbonat sòdic, zeolites, carbó i sofre És emprat com a pigment per a pintures, en la indústria del paper i del cautxú, en la preparació de tintes d’impremta i sabons i com a additiu alimentari
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
àcid nitrós
Química
Oxiàcid del nitrogen format per l’acció d’àcids forts sobre nitrits inorgànics.
Només és notable en solucions fredes i molt diluïdes Es descompon segons la reacció 3HNO 2 →HNO 3 + 2NO + H 2 O A causa de la seva inestabilitat, és utilitzat i preparat in situ , per acidificació d’una solució aquosa d’un nitrit, segons la reacció És emprat per a la preparació de colorants azoics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina