Resultats de la cerca

Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França

Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular

N'eren exempts els majors de 60 anys i a vegades segons privilegis, costums o convenis, alguns aloers i senyors de quadra si l’expedició durava més d’un dia, el baró havia d’atendre al forniment de queviures per a la host Quan l’expedició era de menys d’un dia de durada rebia el nom de cavalcada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall que hagués estat fet presoner en l’expedició, però no la d’indemnitzar pels morts o ferits

Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum

Fill del landgravi Guillem II, assumí el poder el 1518 Hagué de sotmetre la noblesa 1522, reprimí una revolta camperola 1524 i implantà la Reforma en els seus estats A la dieta d’Espira del 1526 assolí de l’emperador Carles V la llibertat religiosa però quan aquest la revocà, a la dieta del 1529, s’hi enemistà i s’adherí a la lliga d’Esmalcalda 1531, de la qual fou cap Vençut per Carles V a Mülhberg 1547, en fou presoner fins el 1552

Passà uns quants anys en el partit comunista Fou corresponsal de la Guerra Civil Espanyola i fet presoner per les tropes de Franco En les seves novelles i reportatges féu unes anàlisis punyents del mètode comunista de tractar la gent Escriví, entre altres treballs, Spanish Testament 1937, Arrival and Departure 1943 i The Lotus and the Robot 1960 Publicà Life After Death 1976, Bricks to Babel 1980 i Kaleidoscope 1981 entre d’altres Afectat d’una llarga malaltia inguarible, se suïcidà juntament amb la seva muller

General de Teodoric, es casà amb la neta d’aquest, Matasuinta, mentre Belisari entrava a Roma Vitigès l’assetjà, però els enemics ocuparen Rímini i el perill de perdre Ravenna el feu tornar Per un tractat amb els francs, els cedí Provença Ajudà Narsès, i després de la pèrdua de Milà els ostrogots el deposaren i donaren el poder a Belisari Presoner de Belisari a Ravenna i cridat aquest per Justinià, Vitigès fou portat captiu a Constantinoble, on fou tingut en distinció per Justinià

Lluità a sou del papa 1478, al servei de la família Orsini 1496 i també a sou del rei Ferran II de Catalunya-Aragó 1503 contra les tropes franceses en les lluites pel regne de Nàpols El 1507 passà definitivament al servei de Venècia En la batalla d’Agnadello 1509 caigué presoner dels francesos, i el 1513 obtingué la llibertat Encara al servei de Venècia, entrà militarment en el joc de les aliances internacionals venecianes i contribuí a la victòria francesa de Marignano 1515 contra els suïssos

Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900

Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després