Resultats de la cerca
Es mostren 606 resultats
Pedralbes
Barri
Barri de Barcelona, pertanyent al districte de les Corts.
Abans de la divisió administrativa del 1984, formava part del barri de Sarrià, on actualment limita per la banda de llevant És separat del barri de les Corts per la Diagonal i, a la banda de muntanya i per ponent, limita amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir Li dóna el nom el monestir de Pedralbes Al començament del s XX hom inicià la urbanització d’aquest sector amb l’obertura del passeig d’Elisenda de Montcada, el viaducte damunt la riera Blanca 1910, el projecte de tramvia elèctric de la plaça de la Bonanova al monestir de Pedralbes 1916, el projecte de…
pedrera

Pedrera de granit
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
fluídica
Tecnologia
Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..
La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el raig a girar i l’atreu cap a…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…
Temístocles
Història
Polític atenès.
De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a…
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
síncope
Música
Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.
Pot ésser regular, quan els valors de les notes són iguals, o irregular, quan són desiguals Originada al s XIV, sovint era emprada en una única veu en les obres polifòniques És un dels elements més característics de la música de jazz , així com la música lleugera
Chiapas
L’església de Santo Domingo, a San Cristóbal de las Casas, població mexicana de l’estat de Chiapas
© J.A. Afonso
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al sud del país.
La capital és Tuxtla Gutiérrez Hom hi pot distingir cinc regions la plana costanera del Pacífic, la Sierra Madre, parallela a la costa, la depressió central, ocupada per la vall del riu Grijalva, l’altiplà central i, al nord, la prolongació de la plana costanera de l’estat de Tabasco El clima és tropical, amb pluges abundants al nord i a l’est, que minven vers l’oest Els rius més importants són el Grijalva i l’Usumacinta, que desemboquen a l’Atlàntic La principal font de riquesa, bé que poc desenvolupada, és l’agricultura cafè, canya de sucre, cacau, tabac, fruits tropicals la mineria és poc…
Orpesa
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina