L’escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes. Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina.
La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits. La capa més externa és la pell de l’escrot, d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs. Al teixit subcutani hi ha nombroses fibres musculars que, en conjunt, constitueixen el múscul dartos. Aquesta capa muscular es contreu de forma reflexa segons la temperatura ambiental i fa variar la profunditat dels solcs de la pell de l’escrot. Així, quan la temperatura ambient és elevada, el múscul dartos es relaxa i els solcs s’atenuen, de manera que s’afavoreix la pèrdua d’escalfor del testicle. En canvi, quan la temperatura és freda, el múscul es contreu i els solcs s’accentuen, de manera que s’afavoreix la conservació de la temperatura. En la zona mitjana de l’escrot, una part de la pell de l’escrot forma un envà fibrós que divideix la bossa escrotal en dues meitats, en cadascuna de les quals s’allotja un testicle.
Per sota de la pell hi ha el múscul cremàster, constituït per prolongacions de músculs de la paret abdominal. Aquest múscul envolta el testicle i, per tant, en contreure’s en provoca l’elevació. La contracció pot ésser reflexa quan s’estimula la cara interna de la cuixa, o bé en contreure enèrgicament els músculs de la paret abdominal. És un múscul relativament potent en els infants, però amb l’edat va perdent força.
Per dins del múscul cremàster hi ha la túnica vaginal, una membrana constituïda per la prolongació del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals. Aquesta membrana es compon de dos fulls, un dels quals es troba adherit a la superfície del testicle i l’epidídim, mentre que l’altre ho fa a les parets de l’escrot. Els dos fulls es troben normalment molt pròxims, i entre ells només hi ha unes gotes de líquid aquós que actua com a lubrificant i permet el desplaçament del testicle davant els moviments de les cames o els traumatismes.