Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
Edicte Perpetu
Història
Tractat de pau signat entre Felip II i els Estats Generals dels Països Baixos el 12 de febrer de 1577.
Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva
passionista
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Passió, fundada per sant Pau de la Creu a Alessandria (Itàlia) el 1720.
Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures
Monumentum Ancyranum
Història
Nom donat a un dels quatre documents redactats per August per ésser llegit en el senat després de la seva mort i per ésser gravat en dues tauletes de bronze emplaçades a l’exterior del seu mausoleu.
D’aquest document, escrit l’any 14 aC, foren fetes còpies destinades a algunes províncies Gràcies a una d’aquestes còpies trobada a Ancire el 1555, el text ha pogut ésser conegut Dóna una relació dels honores rebuts per l’emperador, un estat de comptes de les seves despeses personals, enumera les seves gestae i fa unes consideracions entorn de la seva figura dins l’estat romà
Charles Townshend
Història
Agronomia
Polític i agrònom anglès.
Vescomte de Townshend Cunyat de Walpole, formà part dels whigs Fou ambaixador a les Províncies Unides 1709-11 i ministre d’afers estrangers 1721-30 L’any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d’adobs, tancament de camps o supressió del guaret Fou anomenat lord Turnip ‘nap’
Castella la Nova
Història
Nom donat a l’antic regne de Toledo en ésser incorporat a Castella
arran de la Reconquesta (s. XI-XIII).
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete
columbari

Columbari al sepulcre dels Escipions, Roma
Arqueologia
Edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.
Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
Enric I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble (1206-16).
Participà en la quarta croada amb el seu germà Balduí I, i rebé diverses províncies de l’Àsia Menor Capturat Balduí pels búlgars a Adrianòpolis 1205, Enric fou regent, i després, emperador Intentà la reconciliació de les Esglésies llatina i grega, vencé els búlgars a Tessalònica 1207 i Filipòpolis 1208 i derrotà els bizantins dissidents del despotat de l’Epir 1207 i de l’imperi de Nicea 1214
governador
Història
Política
Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.
La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als governadors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina