Resultats de la cerca

Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou…

Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…