Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
intensitat lluminosa
Electrònica i informàtica
Física
Quocient entre el flux lluminós emès per una font lluminosa, en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
El símbol emprat és I , i la unitat en el sistema SI, la candela
mòdul de rigidesa
Física
Tecnologia
Quocient entre un esforç tallant o de cisallament, expressat en kg/cm2, i la deformació angular que produeix, expressada en radiants.
És anomenat també mòdul d’elasticitat en cisallament , i es relaciona amb el mòdul de Young mitjançant la fórmula G = E /1 + μ 2 , on μ designa el coeficient de Poisson
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k = —dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa -1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P Ti el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
nombre de Richardson
Meteorologia
Valor del quocient entre l’energia cinètica de l’aire causada per l’empenta hidroestàtica i l’energia cinètica causada per la turbulència.
És un paràmetre adimensional emprat per a caracteritzar la turbulència atmosfèrica Quan el seu valor és inferior a la unitat, la turbulència persisteix i s’incrementa si és negatiu, mentre que quan és superior a la unitat la turbulència tendeix a desaparèixer
La substitució de conreus: l’exemple del Segrià
Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu poden arribar a…
activitat òptica

Activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…
coeficient de percussió
Tecnologia
En l’estudi del xoc entre dos cossos, quocient entre la velocitat relativa que porten després del xoc i la d’abans del xoc.
En un xoc perfectament elàstic el coeficient de percussió val 1, i en un xoc totalment inelàstic val 0
coeficient evaporatiu
Ecologia
Grau d’humitat d’una comunitat vegetal calculat com el quocient entre l’evapotranspiració real (Ea) i la demanda evaporativa de l’atmosfera (Eo).
El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat
brig
Física
Unitat emprada per a expressar la relació entre dues quantitats; el nombre de brigs és igual al logaritme decimal del quocient de les dues quantitats.
És, doncs, anàloga al bel, bé que aquest és emprat exclusivament per a relacionar potències o intensitats
pneumàtic

Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina