Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a extramurs de la ciutat, junt a l’hospital superior, del qual fou la capella Sempre ha estat capella de l’hospital, del qual sempre ha depès L’hospital és documentat a partir del 1282, mentre que la capella apareix esmentada el 1300, quan es fa una deixa per a l’obra de la capella de Sant Andreu El fet de no ser esmentat l’hospital amb una advocació determinada fins que apareix aquesta deixa fa pensar que havia començat a construir-se recentment i que abans no en tenia L’actual edifici no conserva res d’aquesta capella

El convent o monestir de Sant Bartomeu es troba a uns 500 m del centre de la vila de Bellpuig, a l’esquerra de la carretera de Belianes Avui és un gran edifici construït a partir de l’inici del segle XVI pels franciscans, gràcies al mecenatge del senyor de Bellpuig Ramon III Folc de Cardona quan era virrei de Nàpols No conserva res anterior a aquesta reconstrucció del segle XVI, ampliada més tard Amb tot, se sap que el convent es bastí a l’indret on figura existent ja el 1326 la capella de Sant Bartomeu, segurament una petita casa monàstica o priorat dependent de Sant Nicolau de Fondarella

Poques són les notícies que es disposen sobre aquesta església sufragània de Sant Pere de la Curullada Sembla que tingué uns orígens parallels als del castell de Tordera És possible que durant els segles XIV i XV el temple entrés en decadència i s’enrunés o estigués en mal estat, perquè quan el bisbe Lluís Sanç de Solsona féu una visita pastoral el 1598 a Tordera manà que s’hi construís una capella El 1771 hi féu una fundació de misses fra Josep de Vilallonga, gran prior de Catalunya L’actual edifici presenta una estructura del segle XVII i no conserva res d’època romànica

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

La referència més antiga del lloc dels Garidells apareix en la donació del terme i el castell dels Garidells que feu l’any 1174 Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer Pel que fa a l’església parroquial, cal esperar fins a les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on consta que no hi contribuïa amb res Això vol dir que la parròquia era pobra i no tenia les rendes suficients per a tributar La parròquia dels Garidells, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual és de tipus popular, dins un estil indeterminat de tradició…

El lloc de Cabrils, documentat des del 1037 amb la grafia de Cabrilis i el 1056 de Chabrils , formava part del terme del castell de Vilassar de Dalt i depenia també inicialment de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Tenia una església dedicada a la Santa Creu que el 1322 consta com a sufragània de Vilassar, però que devia tenir un origen molt més remot entorn d’aquesta església es va erigir un petit nucli de poblament conegut com la sagrera , que fou el nucli inicial de Cabrils El 1779 fou constituïda en parròquia independent No queda res de l’església primitiva, que fou totalment…

El vaginisme és una disfunció sexual femenina poc freqüent, caracteritzada per l’aparició recurrent d’una forta contracció involuntària dels músculs que envolten l’entrada de la vagina en el moment en què s’inicia qualsevol intent de penetració, de manera que el coit resulta molt molest o fins i tot impracticable El vaginisme és provocat per un reflex condicionat, que és activat davant la imminent penetració vaginal sense que la dona pugui fer res per a evitar-ho La teràpia sexual, que en aquest cas es basa en la pràctica de manipulacions i la utilització de dispositius adequats per a la…

De professió treballa a l’ensenyament públic com a psicopedagoga Ha publicat els reculls de poemes  Bri de vols 1996, Clissar les hores 1998, Totes les mars són una sola mar 2005, Fragments de cel 2007,  Bastir la mar endins 2008, premi Jordi de Sant Jordi 2009,  En el desert dels meus ulls 2009, premi especial de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008,  Itinerari de tendresa 2010, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia 2009,  Paraules sota la pell de l’univers 2012,  Aquest so entre el no-res i l’infini t 2016 i  En el decréixer de la pluja 2017, premi Marià Manent de poesia 2016

El primer objectiu de les atencions que es prestin a les persones afectades per una urgència mèdica ha d’ésser preservar les funcions vitals Per aquest motiu, abans que res, s’han d’examinar els signes vitals, tot seguint un ordre lògic per tal de descartar prioritàriament els trastorns més greus i no efectuar accions innecessàries La primera cosa que cal valorar és l’estat de consciència de la víctima En cas que estigui conscient, ja s’infereix que les altres funcions vitals estan actives Si està inconscient, el seu estat pot ésser degut a una alteració de les altres funcions…