El primer objectiu de les atencions que es prestin a les persones afectades per una urgència mèdica ha d’ésser preservar les funcions vitals. Per aquest motiu, abans que res, s’han d’examinar els signes vitals, tot seguint un ordre lògic per tal de descartar prioritàriament els trastorns més greus i no efectuar accions innecessàries.
La primera cosa que cal valorar és l’estat de consciència de la víctima. En cas que estigui conscient, ja s’infereix que les altres funcions vitals estan actives. Si està inconscient, el seu estat pot ésser degut a una alteració de les altres funcions vitals. En aquest cas, cal examinar la respiració i, si la víctima no respira, cal comprovar si té pols. A més d’examinar els signes vitals, si algun d’ells és alterat, s’han d’efectuar una sèrie d’accions dirigides a restablir les funcions vitals, que constitueixen en conjunt la reanimació càrdio-pulmonar i que es descriuen detalladament en un altre article. En tot cas, un cop que s’han comprovat o restablert la respiració i la circulació, s’ha de comprovar si la víctima presenta hemorràgies i, si és així, cal aplicar les mesures adequades per a aturar-les.
Un cop garantida l’activitat de les funcions vitals, cal atendre prioritàriament els trastorns que puguin afectar-les en poc temps, identificar-los i, si cal, tractar-los per mitjà de les mesures específiques indicades en els articles corresponents. És important de comprovar si la víctima presenta signes de xoc, com ara pal·lidesa, sudoració, pols feble i ràpid, respiració alterada i trastorns de la consciència. La possible presentació d’un xoc s’ha de prevenir en qualsevol urgència greu, com ara en les hemorràgies copioses, en les cremades extenses, en els traumatismes múltiples i en els atacs de cor.
A més d’atendre els trastorns específics que puguin presentar les víctimes, és convenient adoptar algunes mesures generals, que sempre són beneficioses. Així, en principi, és convenient que la víctima s’ajegui, tot i que no sembli que pateixi lesions importants. En la posició ajaguda s’afavoreix la circulació sanguínia per tot el cos i s’evita la mobilització de les lesions eventualment presents que no hagin estat advertides. Tanmateix, si la víctima ha sofert un accident i es troba en una posició que no li dificulta les funcions vitals ni impedeix la pràctica de maniobres imprescindibles, és preferible deixar-la en la mateixa posició en què es trobi. En tot cas, per tal de mobilitzar un accidentat cal adoptar les precaucions necessàries, indicades en l’article corresponent.
Si la víctima es manté conscient, cal només procurar que es trobi còmoda. És convenient afluixar-li qualsevol peça de roba que la comprimeixi, com ara la corbata o el cinturó. També convé que es mantingui a una temperatura adequada, per la qual cosa pot ésser necessari abrigar-la.
No s’ha de donar mai res per a beure ni per a menjar a una persona que tingui la consciència alterada, ja que els seus reflexos estaran incoordinats i podria ennuegar-se, el menjar o la beguda es podria aspirar i això tindria com a conseqüència complicacions respiratòries. Encara que estigui conscient, és preferible que no begui ni mengi res, fins que no es valori mèdicament l’abast dels trastorns que pateix. Si té set, se’l pot alleujar mullant-li la boca amb un drap humit. En tot cas, es consideren absolutament contraindicades les begudes que contenen alcohol, ja que poden alterar la consciència i la funció circulatòria. Sempre és important que qui presti la primera assistència romangui al costat de la víctima i procuri tranquil·litzar-la. La persona atesa se sent menys angoixada si se la manté informada de la situació, d’allò que succeeix al seu voltant i del que hom pensa fer per tal d’auxiliar-la. S’ha de procurar donar-li informació certa, però que no la impressioni si la situació és delicada.