Resultats de la cerca
Es mostren 4236 resultats
modelitzar
Física
Matemàtiques
Tecnologia
Elaborar un model que representi o descrigui adientment un fenomen, un objecte o un procés de la realitat.
micropia
Oftalmologia
Fenomen subjectiu pel qual els qui el pateixen veuen els objectes més petits que no són en realitat.
És anomenada també micròpsia
principi de continuïtat
Filosofia
Enunciat que afirma que qualsevol canvi en la realitat natural del món s’esdevé d’una manera gradual.
N'és la formulació tradicional el principi natura non facit saltus, que és fonamental en la filosofia de Leibniz
catamarà
catamarà
© Fototeca.cat
Transports
Forma genèrica per a designar diversos tipus d’embarcació esportiva, generalment de dos cossos (en realitat, dos bucs).
natura pura
Cristianisme
Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència
placoide
Anatomia animal
Dit de les escates dels peixos osteïctis.
En realitat són petites dents, sostingudes per una làmina òssia basal, que travessen l’epidermis i són compostes d’esmalt, vori i polpa
ambidextre | ambidextra
Psicologia
Dit de la persona capaç d’emprar indiferentment la mà dreta i la mà esquerra, com a conseqüència d’una aptitud natural.
En general, hom també anomena ambidextres, encara que en realitat no en siguin, els qui essent esquerrans o dretans utilitzen l’altra mà
citrina
Mineralogia i petrografia
Varietat de quars de color groc i transparent.
Moltes de les citrines en realitat són ametistes que han sofert un tractament tèrmic Les pedres tallades són venudes sovint com a topazis
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça,…
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…