Resultats de la cerca
Es mostren 4228 resultats
modelitzar
Física
Matemàtiques
Tecnologia
Elaborar un model que representi o descrigui adientment un fenomen, un objecte o un procés de la realitat.
micropia
Oftalmologia
Fenomen subjectiu pel qual els qui el pateixen veuen els objectes més petits que no són en realitat.
És anomenada també micròpsia
principi de continuïtat
Filosofia
Enunciat que afirma que qualsevol canvi en la realitat natural del món s’esdevé d’una manera gradual.
N'és la formulació tradicional el principi natura non facit saltus, que és fonamental en la filosofia de Leibniz
catamarà
catamarà
© Fototeca.cat
Transports
Forma genèrica per a designar diversos tipus d’embarcació esportiva, generalment de dos cossos (en realitat, dos bucs).
natura pura
Cristianisme
Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència
placoide
Anatomia animal
Dit de les escates dels peixos osteïctis.
En realitat són petites dents, sostingudes per una làmina òssia basal, que travessen l’epidermis i són compostes d’esmalt, vori i polpa
ambidextre | ambidextra
Psicologia
Dit de la persona capaç d’emprar indiferentment la mà dreta i la mà esquerra, com a conseqüència d’una aptitud natural.
En general, hom també anomena ambidextres, encara que en realitat no en siguin, els qui essent esquerrans o dretans utilitzen l’altra mà
citrina
Mineralogia i petrografia
Varietat de quars de color groc i transparent.
Moltes de les citrines en realitat són ametistes que han sofert un tractament tèrmic Les pedres tallades són venudes sovint com a topazis
reducció
Filosofia
Operació en virtut de la qual hom estableix que una realitat o un fenomen determinats no són sinó una altra realitat o un altre fenomen considerats com a més reals o fonamentals i a partir dels quals resten explicats aquells.
Nucli de tot reduccionisme, la reducció pot ésser de tipus tan diferents com són els d’aquest
intuïció
Filosofia
Psicologia
Coneixement directe i immediat obtingut sense discurs reflexiu.
Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…