Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

Dintre el net hom inclou els comptes de resultats , que recullen els guanys o les pèrdues conseqüència de l’activitat econòmica de l’empresa, així com el saldo dels comptes de despeses particularitzades per a cada operació comptable, o comptes diferencials, els de reserves , és a dir, els beneficis no distribuïts amb assignació específica o no previsions o provisions, i els de capital , que comptabilitzen les aportacions inicials de capital i les successives ampliacions Constitueix la part no exigible del passiu i el seu signe, que depèn de la magnitud dels altres components de l’equació…

Fora de la darrera, cadascuna consta de vint-i-dues estrofes, començades alfabèticament amb les lletres hebrees Enmig del to profund de dol, afloren, sobretot en la darrera, el penediment i l’esperança Tradicionalment atribuït a Jeremies, és probablement obra de diversos autors El 2015 hom descobrí a Qumrān  la versió més antiga coneguda, datada entre els anys 30 aC i 70 dC

La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric

Estudià a Suïssa i França, i es doctorà en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1906 Publicà el primer recull el 1909, Poems , i després d’aquest, Sour Grapes 1921 i Spring and All 1922 El 1946 publicà la primera part del seu poema més ambiciós, Paterson , exploració de la vida de l’home en una ciutat, que passa per l’experiència històrica i contemporània per tal de fer-se una vida productiva sense dogmes religiosos ni morals Publicat en sèries de cinc volums, el darrer correspon al 1958 Dins la seva producció narrativa sobresurten les novelles White Mule 1937, In the Money…

Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona 1984, exercí com a professor en instituts i a la Universitat de les Illes Balears Fou collaborador habitual del Diario de Mallorca i, durant un quant temps, al suplement cultural de l’ Avui , i també collaborà a El Pais i al Diari de Barcelona El 1986 publicà un recull de narracions titulat Parfait amour  a partir d’una obra anterior, Scala averni 1985, amb el qual es donà a conèixer dins el món literari Posteriorment escriví les novelles El rei de la casa 1988, La vida perdurable 1992 i la sàtira de la política…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…