Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Joan de Sanç i de Barutell
Història
Erudit.
Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona
Hug Candi
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079
Rafel Amat Carreras
Espeleologia
Espeleòleg.
Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf
Central del Curt
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona la primavera del 1974 pels cineclubistes Albert López i Miró, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom.
Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…
Minamoto no Yoritomo
Història
Primer shōgun del Japó (1185-99).
Fill de Yoshitomo 1123-60, reuní forces suficients i venjà el seu pare destruint la família dels Taira Prengué el títol de shōgun i fundà a Kamakura un govern militar bakufu que dirigí la sort del país Definí els trets polítics i institucionals del shōgunat, que persistiren fins al s XIX Bon comandant i organitzador, tingué com a conseller Ōe Hiromoto Gelós de la seva mateixa família, féu assassinar el seu germanastre Yoshitsune, el seu cosí Yoshinaka, el seu oncle Yuküe i el seu germà Noriyori, la qual cosa provocà l’ascensió del seu sogre Hojo Tokomasa, home molt hàbil i…
Delmir de Caralt i Puig
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi Extraordinari de…
Joan Antoni de Fàbregues
Història
Militar
Militar.
El 1806 fou fet presoner pels anglesos a Menorca Alliberat, s’incorporà a l’exèrcit del marquès de la Romana, que cooperava amb Napoleó a Dinamarca En produir-se la usurpació del tron d’Espanya pels Bonaparte, assolí de fer passar les tropes de Dinamarca a Suècia, amb l’ajut anglès, i de transportar-les a la península, on combateren contra els francesos Es distingí a Durango, Balmaseda i, més tard, a Igualada, on fou ferit, i al setge de Tortosa, on fou fet presoner S’evadí i es reuní amb l’exèrcit a Andalusia Ascendit a general de brigada 1813, s’installà a Còrdova
Bibliothèque Royale Albert Ier
Biblioteca pública amb seu a Brussel·les.
Té l’origen en l’antiga biblioteca de la casa ducal de Borgonya, fundada per Felip el Bo al s XV Més tard, Felip II de Castella establí la primera biblioteca reial a Brusselles, però després de la Revolució Francesa els llibres foren dispersats El 1837 el govern belga la reuní de nou i, afegint-hi els fons de diverses cases religioses secularitzades, organitzà l’actual biblioteca Funciona com a biblioteca nacional de l’estat belga Posseeix 5 milions de volums, 18 000 periòdics, 35 000 manuscrits, 33 650 llibres rars, 700 000 impresos, 100 000 mapes i 160 000 monedes i medalles Publica la…
l’Enrajolada
Façana de l’Enrajolada
© Fototeca.cat
Museologia
Casa pairal de Martorell (Baix Llobregat).
El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà…
Berenguer Mercader i Miró
Història
Alt funcionari reial.
Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina