Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
José Vianna da Motta
Música
Compositor i pianista portuguès.
Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en…
Raul Armand Georg Koczalski
Música
Pianista i compositor polonès.
Nen prodigi, la seva mare fou el seu primer mestre de piano, i tocà per primera vegada en públic a quatre anys Més tard estigué sota el mestratge de L Marek, deixeble de F Liszt, i K Mikuli, deixeble de F Chopin, que l’introduïren en la gran tradició romàntica, i també estudià amb Anton Rubinstein Aquest bagatge el convertí en un dels grans intèrprets de l’obra de Chopin Residí a París, i a la fi de la Segona Guerra Mundial tornà a Polònia, on impartí classes al Conservatori de Poznan i al de Varsòvia És autor de set òperes, un ballet, un concert per a violí, una simfonia, dos…
gamba
Música
En l’orgue, joc labial obert, cilíndric o lleugerament cònic, i de talla estreta.
És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran desenvolupament en l…
El paradís perdut
Literatura
Poema èpic, de John Milton, publicat en deu cants el 1667 i en dotze el 1674.
El tema central de l’obra és la caiguda dels àngels rebels i el foragitament d’Adam i Eva del paradís Segueix gairebé al peu de la lletra les formes de l’èpica clàssica Com a nota essencial cal destacar la presència d' Ariel , o Llucifer, personatge literari molt característic de la rebellió romàntica posterior, que domina tota l’obra i pel qual l’autor no pot dissimular la seva simpatia Model de poesia cristiana heroica, aquest poema ha inspirat moltes composicions musicals, entre les quals es destaca l’oratori homònim d’A Rubinstein 1858 Traduït a diverses llengües, Josep Maria Boix i Selva…
Théodore Géricault
Oficial de carabiners , esbós de Théodore Géricault
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de boigs La…
Jaume Gras i Vila
Literatura catalana
Dramaturg i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port…
Arcadi Llistar i Escrig
Historiografia catalana
Historiador.
Autor de la Historia de la Provincia de Castellón 1887, premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1886 L’obra, que comença amb la mítica fundació de Castelló pels grecs i acaba amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei, s’inscriu en la historiografia romàntica d’inspiració liberal Tots els grans esdeveniments polítics i militars del passat local –guerra de la Unió, Germanies, guerra de Successió, guerra del Francès, guerra Carlista– són interpretats com una lluita secular dels castellonencs per la llibertat A més, collaborà en la Revista Castalia amb la publicació d’ Anales de…
Joan Francesc Carbó i González
Literatura
Poeta en castellà.
De família tarragonina que en part s’establí a Puerto Rico, feu els estudis de lletres i de dret a Barcelona i fou becari i professor de l’Escola Normal de Madrid 1841 i professor de la de Barcelona 1845 Amb Laureà Figuerola publicà la Revista General de Instrucción Pública Intercalà passatges i versos de circumstàncies en llengua catalana a les emotives cartes de festeig, inèdites, enviades a Maria Remei Sallent, germana de la muller de Manuel Milà i Fontanals, el qual pòstumament li publicà a Composiciones poéticas 1851 una selecció de poemes, marcats per la influència de la balada …
Andréa Guiot
Música
Soprano francesa.
Estudià música a París, on el 1955 obtingué el primer premi de cant del conservatori Ben aviat debutà com a cantant d’òpera i es presentà a la Sala Favart amb Les contes d’Hoffmann , de J Offenbach El 1959 interpretà el paper de Margarida de Faust a l’Òpera Garnier i, el mateix any, el de Micaela de Carmen Fins el 1973 formà part de la companyia de l’Òpera de París, amb la qual es destacà, especialment durant les representacions de Mireille , de Gounod 1964 S’especialitzà en música francesa romàntica i contemporània enregistrà El rei David , de Honnegger i ensenyà cant al…
John Eliot Gardiner
Música
Director d’orquestra anglès.
Alumne del King’s College de Cambridge, s’hi especialitzà en història àrab Estudià música a Londres, i posteriorment amplià la seva formació a París, on fou deixeble de N Boulanger El 1964 fundà el Monteverdi Choir, amb el qual realitzà, el 1967, una versió de les Vespro della beata Vergine a partir d’una edició pròpia de l’obra de C Monteverdi Durant els anys setanta se centrà en els autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII Entre el 1981 i el 1983 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Vancouver, que abandonà per passar a ser director musical de l’Òpera de Lió, càrrec en el qual es…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina