Resultats de la cerca
Es mostren 26131 resultats
Jeroni Pont i Desmur
Literatura catalana
Escriptor.
El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada El 1606 escriví uns comentaris a les profecies Profecies de Bernat de Mogoda atribuïdes a Bernat de Mogoda segle XIII Borró de la explicació de un pronòstic de un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda , interessant font històrica sobre la guerra de les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot nonagenari Comentaris i profecies foren…
,
Nemesi
Filosofia
Cristianisme
Filòsof cristià.
Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa
Àgata

Santa Àgata, pintura al tremp de mestre del Burgo de Osma
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir.
Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer
Jorge de Guzmán
Música
Teòric musical espanyol actiu al final del segle XVII i principi del segle XVIII.
Treballà a les catedrals de Toledo, Palència i Sevilla Fou el responsable de la interpretació del cant pla a la catedral de Cadis entre el 1686 i el 1709 Escriví l’extens tractat Curiosidades de Cantollano, sacadas de las obras del Reverendo don Pedro Cerone de Bérgamo, y de otros autores dadas a luz a costa de Jorge de Guzmán, natural de la ciudad de Cádiz, en donde actualmente exerce el Oficio de Sochantre de la Santa Iglesia Cathedral en dicha Ciudad Madrid, 1709, destinat a l’ensenyament del cant pla al seminari de San Bartolomé El caràcter marcadament pràctic de l’obra és el…
Miquel Ortigues
Literatura catalana
Dret
Poeta.
Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants
,
Ginés de Morata
Música
Compositor espanyol actiu a Portugal.
Es coneix poca cosa sobre la seva biografia En una data sense precisar del segle XVI fou el responsable de la capella musical dels ducs de Braganza a Vila Viçosa, Portugal De la seva obra musical s’han conservat dos motets i dos himnes a quatre veus en un manuscrit portuguès, i dotze cançons i villancicos , la meitat dels quals a tres veus i l’altra meitat a quatre veus, en el Cancionero de Medinaceli Aquestes composicions profanes demostren que Morata fou un dels compositors més inspirats del segle XVI ibèric
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Pere Joan Aldomar
Música
Compositor i mestre de capella català.
Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la Biblioteca de…
Egèria
Literatura
Escriptora coneguda per un itinerari (Itinerarium Egeriae) que escriví sobre el seu pelegrinatge als Llocs Sants i al Pròxim Orient i que ha pogut ésser datat del 381-384.
Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia , hom n'ha proposat també un origen aquità Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat Coneguda també per Etèria o Sílvia , l’únic manuscrit conservat segle XI, incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884 Té un inestimable valor filològic el llatí hi és molt evolucionat, geogràfic i litúrgic És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari armeni segle V N'hi ha una traducció catalana, de SJaneras, dins la Fundació Bernat Metge 1986
Bernat Estrús
Literatura catalana
Poeta.
Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina