Resultats de la cerca

La sonda Lunar Prospector, que la NASA va llançar a l’espai des de cap Canaveral el 6 de gener de 1998, s’estavella tal com estava previst a 5000 km/h contra un cràter al pol sud de la Lluna Amb l’anàlisi del núvol de pols aixecat per la nau, la NASA espera determinar la presència d’aigua a la Lluna, un element clau per a futurs assentaments humans al satèllit El seguiment de l’operació es fa des del telescopi espacial Hubble i des d’observatoris terrestres nord-americans

Fou director del laboratori de recerca de la CBS, on desenvolupà el primer sistema seqüencial comercial de televisió en colors 1940 Més tard 1948 donà a conèixer el sistema de disc fonogràfic de microsolc i llarga durada LP que, girant a 33 1/3 rpm, equival a 6 discs de 78 rpm, i que representà una revolució en la indústria discogràfica Vicepresident de la CBS des del 1950, ideà també un sistema per a obtenir fotografies de la lluna des d’un satèllit artificial i transmetre-les a la Terra

Comprèn un filtre passabanda, un amplificador de baix soroll, un mesclador, un oscillador local i una etapa de freqüència intermèdia Usat per a la recepció d’emissions per satèllit, aquest bloc va en el focus de l’antena parabòlica Actualment un mateix LNB proporciona dues bandes de freqüència de sortida, de 950 a 9 150 MHz i de 1100 a 2 150 MHz, que alhora es divideixen en dues més en funció de la polarització horitzontal o vertical del senyal rebut en la banda de 10,7 a 12,75 GHz

Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-39, al primer llibre que publicà quan tornà de l’exili, Barcelona, latitud Nova York, longitud París 1971, fa notar que un dels components de l’Intelsat IV –el primer satèllit de telecomunicacions europeu llançat a l’espai al gener del 1971 des de Cape Kennedy– va ser fabricat a Catalunya Tot plegat gràcies a la perícia tècnica de l’enginyer Enric Masó, que fou, per poc temps, alcalde de la Barcelona predemocràtica, i que aleshores dirigia l’empresa Koelster i Emerson, la indústria catalana es va situar,…

Entre aproximadament les 2130 i les 2313 hora catalana té lloc l’ eclipsi de lluna més llarg del segle XXI 103 minuts En el seu moment àlgid cap a les 2213 l’eclipsi és total i el satèllit adquireix una tonalitat rogenca coneguda com a “lluna de sang”, causada per la desviació de la llum solar en interposar-se la Terra entre el Sol i la Lluna Les zones on més visible és l’eclipsi són l’est d’Europa oriental, el centre i l’est d’Àsia, i la pràctica totalitat d’Àfrica És invisible en gairebé tot el continent americà

Fou descobert l’any 2002 amb imatges preses per M Brown i C Trujillo des de l’observatori de Palomar EUA Sembla tenir una forma elongada, amb l’eix major igual a uns 1170 km Orbita a 43 unitats astronòmiques del Sol, amb un període de 286 anys Posseeix un satèllit, Weywot, amb un diàmetre d’uns 75 km El nom de Quaoar prové del déu de la creació del poble Tongva, antics pobladors de l’àrea de l’actual ciutat de Los Angeles, lloc on es troba l’observatori Palomar El nom oficial assignat per la Unió Astronòmica Internacional és 50000 Quaoar

Inaugurat oficialment el 2001, es constituí a partir de l’Institut de Ciències del Mar, que havia estat emplaçat a l’antic aquari de la Barceloneta, ja desaparegut, i la Unitat de Tecnologia Marina, de nova formació Actualment es troba situat en un edifici de nova construcció al costat del Port Olímpic de Barcelona El centre també proveeix la comunitat científica d’un ampli ventall d’installacions de recerca biblioteca especialitzada, zona d’aquaris experimentals, estació receptora d’imatges de satèllit, així com de suport logístic i tecnològic a la recerca oceanogràfica i a la base antàrtica…

Llançat, després de diversos ajornaments, a l’abril del 1997 per un coet americà Pegasus , està situat en una òrbita a 600 km d’altura i la seva vida útil es preveu de dos anys Pesa 200 kg, incloent-hi l’instrumental Estudia el comportament de líquids en microgravetat, la radiació ultraviolada difosa del medi interestellar galàctic i les radiacions gamma de baixa energia En el projecte participa la Universitat de València

Té un radi d’uns 650 km El semieix major té 192 000 km, i la seva revolució sidèria dura 2,520 dies

Entrà en funcionament el 1995